Ha estat una feina molt complicada. Els equips de forenses han treballat durant tota la matinada per recuperar els cadàvers de l'estació. Les restes mortals d'algunes víctimes estaven escampades entre les vies perquè l'impacte del tren va ser brutal. El jutge de guàrdia s'ha desplaçat fins a la zona per coordinar les feines de la policia i els bombers. La prioritat era recuperar tots els cossos. Després, s'ha fet una segona batuda a la zona per recollir els objectes personals. S'han recuperat peces de roba, com aquestes bambes. Unes pistes que han d'ajudar a identificar els morts. I una de les peces clau de la investigació és la caixa negra del tren. Permetrà saber, per exemple, a quina velocitat circulava l'Alaris. A hores d'ara, tota aquesta documentació és a mans de la justícia. Cap al migdia, els bombers han acabat de netejar la zona i s'ha reobert el trànsit ferroviari. Minuts després arribaven les primeres mostres de condol. Als familiars de les víctimes se'ls ha derivat cap a unes instal·lacions municipals. Aquí, els psicòlegs els intentaven tranquil·litzar. Molts hi han anat a buscar informació sobre els seus fills. Sabien que anaven a la platja de Castelldefels a celebrar la revetlla però des d'aquesta matinada no els responen el telèfon. Fins a dos quarts de cinc, l'equip d'atenció psicològica que atén els amics i familiars de les víctimes han estat aquí, al Centre Cívic Frederic Mompou. Després, aquesta desena de professionals s'han traslladat cap a la Ciutat de la Justícia. Aquí els professionals de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya segueixen treballant per identificar els 12 cadàvers. Les entrevistes amb aquests possibles familiars de les víctimes són claus per identificar-los. L'estat dels cadàvers no els permet poder fer el reconeixement visual.
Els familiars han estat atesos durant les primeres hores al Centre Cívic Frederic Mompou de Castelldefels per una desena de psicòlegs, que a quarts de cinc de la tarda s’han traslladat amb ells a la Ciutat de la Justícia. Allà es duen a terme les autòpsies que han de determinar la identitat de les víctimes. Per accelerar aquesta identificació, es demana la col·laboració de persones que les coneguessin i puguin identificar elements com tatuatges o pírcings, atès que el simple reconeixement dels cossos és impossible. D’aquesta manera s’intenta evitar haver de recórrer a anàlisis d’ADN que farien que el procés fos encara més lent.
