(ACN) La fiscalia ha presentat una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, els membres de la Mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós i l’exmembre Adriana Delgado per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i monarquia.
La fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés en el ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l’altra el 26 de novembre del 2019. En la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del rei.
Segons la fiscalia els quatre membres de la Mesa no van fer cas dels advertiments dels lletrats i van permetre els debats. La fiscalia recorda que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la Resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S.
El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. En el seu escrit, la fiscalia considera que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
Debat sobre autodeterminació
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019, la CUP-CC va registrar una moció en què s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, el PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar en el ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats el seu “deure” d’impedir la iniciativa.
Reprovació del rei
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxC, ERC i la CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar en el ple.
La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del Parlament en què ja es reprovava l’actuació del rei amb relació al procés. En una resolució posterior —25 de juliol del 2019— es va tornar a reiterar la reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
El ministeri fiscal demana al TSJC que citi com a investigats Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado per un delicte de desobediència a l’autoritat judicial.
