El Centre per la Defensa dels Drets Humans, Irídia, i el sindicat CGT han anunciat que continuarà la lluita judicial pel cas del policia infiltrat en diversos moviments socials acusat d’abusos sexuals i espionatge. Després que l’Audiència de Barcelona desestimés la querella contra l’agent, una quarantena de persones s’han sumat a les veus de les denunciants que acusen l’home de mantenir relacions sexoafectives amb elles i d’infiltrar-se en l’activitat de les seves associacions del barri de Sant Andreu del maig del 2020 a l’octubre del 2022.
“Som les persones que ens vam querellar contra D. H. B. Però, tot i que no podem posar avui aquí la nostra cara, no deixarem que ens treguin també la veu”. Amb aquestes paraules i a través d’una gravació d’àudio s’han expressat les vuit dones querellants representades amb la imatge d’una cadira buida per evitar la revictimització. Lamenten que la justícia desestimi els recursos i no continuï la investigació i remarquen que els fets s’han de tractar com a agressió sexual i tortura. “No vam donar consentiment al policia, sinó al personatge creat per l’Estat”.
Les advocades d’Irídia i la CGT Mireia Salazar i Laia Serra han assegurat que no es quedaran de braços plegats. “Exhaurirem totes les vies de recurs existents per elevar el cas a instàncies internacionals. El proper pas, però, serà recórrer al Tribunal Suprem”. Alerten que sense investigació no poden saber quin va ser l’objectiu de l’operació d’espionatge que denuncien ni qui la va autoritzar.
Juntes contra l’espionatge d’Estat
Els moviments socials i col·lectius afectats han publicat el manifest “Juntes contra l’espionatge d’Estat”, que té 260 adhesions. Al text hi exposen que un tribunal de drets humans anglès va sentenciar, en un cas semblant, que aquestes pràctiques es podien considerar tortura, ja que no tenen cap ètica ni respecte. També denuncien que si això no s’atura, “l’abast que han pogut tenir i tindran aquestes infiltracions és incalculable”.
