(ACN / Redacció) A Catalunya hi ha milers de persones adoptades i moltes no coneixen els seus orígens i tenen curiositat per aprofundir-hi. Per acompanyar-los, l’Institut Català de l’Adopció (ICAA) disposa des de fa uns anys amb un Grup de Recerca d’Orígens de Persones Adoptades, en què els sol·licitants poden demanar ajuda i assessorament psicològic. Entre un 10 % i un 20 % acaben contactant amb parents biològics.
El cas de la Martina
La Martina és una noia de 19 anys que va ser adoptada per una parella catalanaena un orfenat de la Xina amb només 14 mesos de vida. Al principi, no volia saber res dels seus orígens, fins i tot plorava quan anava a un basar amb la seva família per por de tornar al seu país d’origen.
Després de molts anys rebutjant els seus orígens, una malaltia va posar en relleu les dificultats de no tenir antecedents familiars, amb el cost econòmic pertanyent: “Fa ràbia que voler, simplement, conèixer la teva vida valgui diners”. A més de la frustració econòmica, sorgeix la manca d’identitat cultural a causa de ser prejutjada socialment. La Martina esmenta no sentir-se 100 % catalana, però tampoc identificar-se amb el seu país natal.
Possibilitat de contactar amb els pares biològics
Aquest grup de la Generalitat està format per psicòlegs, juristes i treballadors socials. Actualment està treballant en un total de 244 casos. Segons ha explicat a l’ACN Núria Cañas, tècnica del grup, “entre el 10 % i el 20 % dels que prèviament han fet la sol·licitud, arriben a contactar amb els seus parents biològics“.
Aquesta recerca es fa gràcies a expedients administratius amb informació relativa al seu procés, però també buscant informació que no surt en aquests expedients. Cañas destaca que la persona té dret a conèixer les dades respectives als seus parents biològics, però per la trobada sempre hi ha d’haver voluntat per part de les dues parts. Des que es comença el procés fins que s’acaba pot passar un any.
D’altra banda, també hi ha casos en què són els pares biològics els que volen trobar els fills. En aquesta situació es comunica als fills i se’ls ofereix fotografies, una carta o dades de contacte per si en algun moment volguessin saber més dels seus orígens. En el cas de ser morta la mare, el fill podria saber què li volia dir a través d’una carta.
Acompanyament i suport psicològic
L’ICAA ha creat grups de trobada perquè els atesos puguin compartir experiències i inquietuds. Els joves es troben cada dues setmanes i estan coordinats per un tècnic.
