L’adolescència és probablement una de les etapes més turbulentes per a la majoria de persones, i també ho és per als nois i noies adoptats. És el moment en què construeixen la seva identitat i, sovint, es fan preguntes sobre els seus orígens. A Barcelona està arrencant el centre Adopció i Mediació, que els ajuda a buscar respostes. S’encarreguen d’acompanyar joves i pares adoptius en la cerca de la família biològica i els preparen per a qualsevol realitat.
Segons Montse Chinchilla, psicòloga i directora del centre, es poden trobar davant de tot tipus de circumstàncies: “Que la mare no els vulgui veure, que no la trobin mai, que aprofiti per demanar-los diners…”, explica. És important, assegura, que el procés el facin al costat d’un professional. Així ho va fer Silamlak Buendia, un jove que va néixer a Etiòpia i que als sis anys els seus pares biològics van donar en adopció perquè no se’n podien fer càrrec.
Des d’aleshores, en Silamlak viu amb una família catalana. Explica que sempre s’ha sentit a gust a casa, a l’escola i a la resta d’entorns, però que en arribar a l’adolescència li va picar la curiositat: volia conèixer els seus orígens. Els pares adoptius el van acompanyar a l’Àfrica i les dues famílies es van trobar. “Tenia com un deute de tornar al meu país. Des d’aquell moment, em vaig adonar que tenia quatre pares, i no dos“, reflexiona.
Adopció i Mediació acompanya les famílies en tot el procés
Al centre també assessoren els pares en tot el procés: abans de l’adopció o acollida, en el moment de fer-ho i durant l’adaptació. A banda, fan de mediadors en cas de conflicte. Col·laboren amb Cèntric Barcelona, un espai en què, entre altres coses, fan teràpia psicomotriu i tallers per a infants adoptats. Augusto Barceló n’és el director, i assegura que el passat d’un nen pot marcar-ne la personalitat: “Que siguin molt moguts o bé molt inhibits, també que tinguin dificultats per relacionar-se”. Uns i altres treballen per oferir més ajuda i serveis a les famílies.
