És el pa de cada dia. Emancipat, menor de 40 anys i amb fills. Aquest és el perfil de la persona que més reclama ajuda als pares. Segons un estudi, en són un 60%, la majoria, gent molt tocada per la crisi. GERARDO MEIL, autor de l'estudi de la Fundació La Caixa "Entendemos por solidaridad familiar sólo el intercambio de ayudas en forma de servicio como ir a la compra, cuidar los niños, de mayores, etc. El tiempo invertido en estas actividades en términos de precio representa entre el 2 y el 4% del Producto Interior Bruto." El percentatge d'avis que tenen cura dels néts ha augmentat en els últims anys. Dos de cada tres famílies recorren als progenitors, que hi destinen més de 20 hores setmanals. BLAI "Els dijous em toca fer de cangur perquè la meva filla, que s'ha quedat sense feina, doncs està en un període de formació i té classes al matí." FLORENCIA "He optado por no trabajar. Considero que es mejor disfrutar de ellos en esta época que van creciendo que pagar una canguro." L'atur, la fallida d'un negoci o la manca d'ingressos són les principals circumstàncies que fan que s'incrementi la solidaritat entre familiars. A més, tres de cada quatre persones creu que els fills han cuidar dels pares en cas que ho necessitin.
L’estudi conclou que les famílies han fet un pas enrere en el procés d’individualització i autonomia dels seus membres, perquè amb la crisi econòmica, la desocupació i la retallada de serveis socials i d’ajuts de tot tipus, la majoria no han tingut altra sortida que tornar a comptar amb la família. Més de la meitat ja pensa que la família és l’única solució a les seves necessitats. D’aquesta manera, han crescut molt les ajudes econòmiques entre familiars, els avis “cuidadors” de néts, i amb tot això la proximitat i el vincle familiar. Amb tot l’estudi alerta que aquesta solució només pot ser provisional i d’emergència, que ni les famílies la poden sostenir ni totes hi poden comptar.
Actualment, més de la meitat dels espanyols (56%) consideren que qui ha d’assumir la responsabilitat de l’ajuda econòmica i els serveis de cura és la família. Aquest percentatge amb prou feines arriba al 30% en altres països com ara França o Alemanya, on hi ha més ajudes socials i econòmiques.
Aquesta predisposició actual a l’intercanvi d’ajudes entre membres d’una mateixa família, independentment de si viuen plegats o no, és especialment remarcable a Espanya, on fins ara la solidaritat entre parents es caracteritzava sobretot per la convivència de les generacions sota un mateix sostre.
L’intercanvi és prevalent a favor de la població més jove (de menys de 39 anys), la més afectada per la crisi, i la beneficiària principal de les ajudes econòmiques familiars. Així, el vincle donant-receptor és, en el 60% dels casos, entre pares i fills. No obstant això, aquest reforç de les relacions de solidaritat econòmica és apreciable en tots els grups d’edat.
