La cita és a l’aire lliure, en un punt del 22@. Ningú no sap exactament en què consistirà l’espectacle, només que gira entorn de la vivència dels refugiats i que, probablement, caldrà interaccionar. El públic és conduït fins a un dels molts solars en desús d’aquesta zona, al qual s’accedeix per una gran porta metàl·lica que sembla que fa anys que està tancada.
Els guies són figures amb la mirada inquieta i van vestits amb robes que podrien pertànyer a diverses èpoques però que estan marcades pel pas del temps i les contrarietats de la vida. Com les maletes a les quals s’aferren i que tant serveixen per aturar el trànsit com per amagar-s’hi al darrere.
Situat en un lloc sorprenent, un temps imprecís i un guió desconegut, el públic es contagia d’incertesa. Una sensació que ja no l’abandonarà al llarg de les gairebé dues hores durant les quals es desenvolupa ‘Fugit’, un muntatge amb què Metges sense Fronteres vol acostar, encara que sigui de manera fictícia i durant una estona, les situacions a què es veuen abocats aquells qui són forçats a emprendre la fugida de les seves llars.
El projecte, que té el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el finançament de l’Ajuntament, ha estat creat per la companyia de carrer Kamchatka. Fins ara, se n’han fet set passis, en què han pogut participar més de 600 persones.
‘Fugit’ proposa un exercici que traspassa l’experiència teatral per convertir-se en un esdeveniment personal, carregat d’emotivitat imprevista. I és que aquest n’és un dels seus objectius: desarmar l’espectador, prendre-li el control de la situació i col·locar-lo en una posició per a la qual no es pot preparar, només actuar. Només fugir. La millor de les estratègies per activar l’empatia davant un fenomen com el dels refugiats que els mitjans de comunicació han acabat convertint en rutina informativa i, per tant, deshumanitzant.
Allunyant-se de les grans dades amb què s’acostumen a explicar i contextualitzar aquestes realitats, el muntatge es fixa en els detalls. Com és realment el viatge d’aquestes persones? Els prenen la documentació en confiar-se a les màfies? Són separats arbitràriament dels seus éssers estimats? Com són traslladats d’un lloc a un altre? Potser atapeïts en vehicles, sense noció de cap on es dirigeixen? Què senten quan arriben a un camp de refugiats i poden rentar de nou la seva esgotada ànima? I… què queda d’allò que van posar a la maleta?
