Els 79 dies de vacances escolars d’estiu suposen un repte per a bona part de les famílies. El govern municipal ha destinat aquest any més de 5 milions d’euros perquè els infants més desafavorits tinguin l’accés garantit en alguna de les més de 1.000 activitats d’estiu que s’ofereixen a la ciutat. S’han atorgat 22.252 subvencions, de les quals 19.070 corresponen a un ajut del 90 % de l’import total de l’activitat adreçat als infants que viuen en una situació de pobresa crònica.
Unes beques que, segons les famílies, no arriben a tothom. De fet, la directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), Lidón Gasull, adverteix que “els llindars d’aquestes beques són molt baixos” i molts infants en queden fora. “Són millor que res, però és una política assistencialista i insuficient”.
Segons dades del projecte Estiu Enriquit, de l’Aliança Educació 360, si bé el 72 % dels infants de famílies d’un nivell socioeconòmic alt participen en aquestes activitats, aquesta xifra es redueix de manera dràstica fins al 41 % en el cas de famílies de nivell baix.
El preu, el principal entrebanc
La mateixa enquesta desvela que la despesa mitjana per unitat familiar és de 247 € per la participació als casals d’estiu i 460 € per les colònies o campaments. De fet, d’entre els que no han participat en cap activitat d’estiu, la meitat de les famílies de baix nivell socioeconòmic indiquen que el principal motiu ha estat el preu.
La coordinadora d’Estiu Enriquit, Núria Sala, explica que participar en activitats fora de l’horari lectiu implica “un desenvolupament i uns beneficis a nivell social, emocional i de competències. Per una banda s’assoleixen certs aprenentatges, però a més es viuen experiències que són molt significatives per al desenvolupament dels escolars“. És per això que l’Aliança Educació 360 aposta per la universalització d’aquest sector educatiu. És a dir, que cada infant tingui, com a mínim, dues setmanes d’activitats d’estiu garantides.
Es tracta d’una iniciativa que, segons calculen, tindria un cost d’uns 44 milions d’euros a tot Catalunya. Tot i això, aquesta xifra només té en compte el preu de subvencionar 14 dies de casal als infants de famílies vulnerables.
Més enllà de l’ajuda econòmica, Sala alerta que és imprescindible superar altres barreres existents: “La falta d’informació, el desconeixement del valor que pot tenir en les oportunitats educatives de l’infant el fet de participar en aquest tipus d’activitats i altres barreres de tipus social i cultural”.
Des de l’aFFaC, per altra banda, insisteixen que “el que més impacta en l’èxit o el fracàs de l’alumnat”, no és tant el que passa en el temps lectiu a les escoles, sinó “la motxilla que porten des de casa”. Perquè aquest impacte no sigui tan elevat, diuen, és important “introduir mesures compensatòries”. A més de garantir l’accés en alguna activitat, avisen que hi ha una variabilitat “en la qualitat d’aquests casals” que accentua “les desigualtats socials i educatives d’aquest alumnat depenent de quin barri de la ciutat viuen”.
Un esforç que haurien d’assumir tots els sectors
Tot i que assolir la igualtat en l’educació requereix d’un compromís de política pública, des de l’aFFaC apunten també la necessitat que el teixit privat sigui part activa a l’hora d’evitar una educació a dues velocitats. Gasull recorda que “les famílies tenen aquest sobrecost i han de buscar què fer amb els seus fills a l’estiu perquè han d’anar a treballar. Per tant, és important responsabilitzar el teixit privat; perquè és gràcies a aquests casals que el teixit productiu de la ciutat pot seguir funcionant”.
Sigui com sigui, la comunitat educativa adverteix que l’estiu continua sent una assignatura pendent i amb molta feina a fer per reduir les desigualtats.
