(ACN) Fer un entrenament esportiu excessiu pot afectar negativament l’estat d’ànim de l’esportista. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat investigadors del Laboratori de Psicologia de l’Esport i de l’Institut de Recerca de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després d’analitzar com afecta la intensitat de l’entrenament en carretera de ciclistes en el seu estat d’ànim, i en al seva capacitat d’adaptar-se a les demandes d’esforç.
La recerca ha analitzat la resposta de cinc ciclistes de carretera no professionals durant sis setmanes per mesurar la càrrega física durant l’entrenament. Els ciclistes responien també a qüestionaris sobre la seva percepció de l’esforç que havien fet al llarg de la sortida, en acabar l’activitat. L’endemà d’haver fet l’entrenament, al matí, es mesurava la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) i el seu estat d’ànim.
Com més dur és l’entrenament, pitjor és l’estat d’ànim l’endemà
Els investigadors argumenten que un canvi en l’estat d’ànim i/o en la VFC —mesurada a partir del paràmetre HFnu— dels esportistes el dia després d’un entrenament, podria servir com a indicador de la intensitat d’aquest, indicant si l’entrenament havia estat adequat o massa intens per a la forma física de l’esportista. A l’estudi s’ha observat que com més dur havia estat l’entrenament, més baix era l’estat d’ànim general al dia següent, i més reduïda era també la VFC. Per contra, valors del paràmetre HFnu elevats s’associaven amb una millora en l’estat d’ànim dels esportistes, la qual cosa pot indicar una relació entre VFC i estat d’ànim.
La investigadora del Departament de Psicologia Bàsica de la UAB, Carla Alfonso, apunta que amb l’estudi es vol saber quan l’esportista ha de descansar, perquè el seu sistema està saturat, i quan pot dur a terme un entrenament, ja sigui dur o suau, perquè el cos està preparat per assimilar la càrrega d’entrenament.
Els resultats obtinguts són un primer pas per establir un sistema de monitoratge que eviti lesions relacionades amb un entrenament excessiu, afirma el coautor de l’estudi, Lluís Capdevila.
