Pujar a la muntanya de Montjuïc s'ha convertit en una cursa d'obstacles. No per les barreres físiques, sinó pels grups de carteristes que hi ha a cada costat. Primer parany, les pasarel·les d'accés a la Font Màgica. Un d'ells demana signatures per una suposada ONG. La resta, envolten la víctima i esperen un descuit per emportar-se el que puguin. L'escena es repeteix als accessos del MNAC. Aquí, els lladres tenen més sort. Un distreu el turista mentre l'altre li posa la mà a la bossa. I tot sense gaires miraments. Després, ni tan sols fugen correns. Es queden esperant que arribi més gent. Els bars de la zona estan cansats de veure sempre les mateixes cares. Alguns, acumulen desenes de citacions judicials. I, als cambrers, sovint els toca anar a declarar com a testimonis. JOAN MARTÍNEZ, cambrer "Els menors ho tenen bé, juguen amb la bona fe de la gent...." Els treballadors de la zona estan acostumats a trobar-se carteres entre els matolls. És el primer que llencen els lladres. Així, si la policia els enxampa, no els poden relacionar amb cap robatori. JAVIER ÁLVAREZ, informador punt turístic "Yo, cuando puedo, intento alejarlos un poco pero vuelven a venir enseguida. Son 10 personas y yo no puedo hacer nada..." Aquestes són dues de les carteristes habituals. Estan a l'espera del més mínim descuit però sembla que la presència de la càmera les fa enrere. "Cada dia, roben descardament. Un dia un rellotge, una cartera. Avises els Mossos i no poden fer-hi res." La policia les coneix de memòria. Per això, quan les veuen se les emporten per escorcollar-les i veure si porten algun objecte robat. "Aquest cop, la majoria són menors.... El més probable és que d'aquí a unes hores tornin a ser al carrer". És el joc del gat i la rata. Almenys, fins que no canviï la llei i se'ls puguin aplicar un càstig més dur.
