En Samir torna a enganxar un dels cartells de Miquel Barceló. I no és la primera vegada. La fal·lera per aconseguir el que ben bé pot ser l'últim cartell de la història de La Monumental fa que sigui fàcil trobar-ne d'estripats. És bastanta la gent que vol endur-se'ls de record. SAMIR, treballador de Marc Martí "La gente lo arranca porqué es la última corrida y la gente lo quiere llevar de recuerdo. Te piden que se lo regales, que se lo vendas." I si s'arrenquen els cartells, en calen de nous per reemplaçar-los. A l'empresa de distribució Marc Martí, els encarregats d'enganxar-los, no donen l'abast. CARLES CUNILLERA, Marc Martí "Tothom està molt expectant amb aquest tema. Tothom em demana cartells, m'arranquen cartells. No els en puc donar, perquè no puc donar cartells a tothom. En puc donar un, però clar... llavors la gent va pel carrer i si veuen un cartell de José Tomás, diuen 'hòstia' i de vegades me'l tallen amb una navalla, se l'emporten." Al carrer, però, és més fàcil trobar gent que els cartells, no els vol veure ni en pintura. "Jo no me l'enduria a casa ni de broma, de fet estic encantada que la gent se l'endugui a casa, que desaparegui de la ciutat". "Yo! Para limpiarme lo que se puede limpiar con él." El que és segur és que, per bé o per mal, el cartell, no deixa ningú indiferent.
