Avui dia és un element emblemàtic i un símbol del Parc Central de Nou Barris. Aquest pont formava part de l'antic aqüeducte del Vallès. Feia una distància de més de 18.000 metres i conduïa més 1.700 metres cúbics d'aigua cada dia. És un dels testimonis de les antigues canalitzacions que bastien d'aigua la ciutat. Tres actuacions van determinar el paisatge de les muntanyes a Nou Barris: les conduccions privades d'aigües del Vallès i de dos rius i l'aqüeducte públic Alt de Montcada. A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, masies i particulars. Una xarxa complexa que encara avui en conserva algunes parts visibles. RICARD FERNÁNDEZ VALENTÍ, historiador "Aquest aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l'interior de Barcelona. I totes aquestes infraestructures anaven dirigides a millorar el subministrament de l'aigua de la ciutat amb motiu de l'augment de la població." Construïts a finals del segle XIX per l'increment de demanda d'aigua a la ciutat els aqüeductes van substituir l'antic rec comtal. RICARD FERNÁNDEZ VALENTÍ, historiador "Antigues infraestructures com el rec comtal ja resultaven insuficients i calien unes infraestructures de major envergadura." Quan la ciutat va superar el milió i mig d'habitants es va iniciar la canalització del riu Ter i els aqüeductes van deixar de funcionar. Algunes parts n'han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l'arxiu històric no volen que es perdin.

Un dels trets més característics de Nou Barris ha estat la presència d’aqüeductes al peu de les muntanyes que travessaven torrents i barrancs. Encara hi ha dempeus una part d’aquestes instal·lacions a Ciutat Meridiana, Torre Baró i al torrent de Can Carreres.