"Potser ha arribat el moment d'acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlem, volem que la nació esdevingui una Holanda o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial que sobretot arran de l'última gran crisi econòmica s'està configurant". "Perquè som ben poca cosa sense la nostra llengua". "La llibertat és quan comença l'alba en un dia de vaga general, és morir lliure, són les guerrres mèdiques, les paraules república i civil, un rei sortint en tren cap a l'exili, la llibertat és una llibreria". "T'he estat fidel ciutat, en una o altra llengua. Sempre he parlat de tú, gràcies".
En un Saló de Cent gairebé ple, s’han pogut veure cares conegudes com la de l’expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, o l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach.
El pregoner ha iniciat el discurs recordant que ell és un poeta bilingüe no pas per voluntat pròpia, sinó perquè, quan era un nen, el català estava prohibit i després la seva família va emigrar a Tenerife. En canvi, Margarit creu que avui “l’únic que ens pot unir a tots, vinguem de la llengua que vinguem, és una Catalunya en català”.
Joan Margarit ha reivindicat prosa i poesia en el seu pregó. A més de recitar alguns versos, ha reivindicat el poder alliberador de la poesia i ha associat fins i tot llibreries amb llibertat.
De la llengua a la nació. Margarit ha parlat de Barcelona amb ulls d’arquitecte, però ha subratllat que aquesta és la capital de Catalunya. Segons Margarit, el contracte entre Catalunya i Castella pel qual va néixer Espanya s’ha de revisar. El pregoner ha insistit que “aquesta nació ha de defensar la seva existència” i que ara toca decidir quines relacions vol establir amb una Espanya que es mostra contrària a avançar en un marc de convivència i globalització.
El poeta ha reconegut, però, que són les generacions més joves les que decidiran, perquè la seva ja ha fet el seu paper i “ara, com a màxim, farem algun pregó”.
