La crisi econòmica i el moviment 15-M han estat un revulsiu per al feminisme. El moviment, que els darrers anys havia estat qüestionat des d'alguns àmbits, ha revifat de la mà de les protestes socials dels darrers mesos. És així com el feminisme ha tornat a les assemblees de barri i les universitats. ÀNGELS PUJOL, Ca la Dona "Som en un bon moment, no tant pels temes que hem aconseguit, sinó perquè és un moment en què tot està tan convuls que no et quedes a casa i surts al carrer a prendre la iniciativa i dir-hi la teva." Però la lluita ara és diferent de la de fa 30 anys. Si bé durant la transició les dones no tenien pràcticament cap dret, durant l'etapa democràtica s'han assolit moltes fites. Uns avenços que ara cal mantenir perquè, segons les representants de Ca la Dona, es podrien perdre durant els propers anys. MONTSE CERVERA, Ca la Dona "Tot el que hem aconseguit aquests 30 anys toca mantenir-ho, és una cosa que fa que moltes dones joves que no tenen feina, que veuen els drets de l'avortament i moltes coses en perill comencin no només a fer el que els sembla, sinó a organitzar-se, reivindicar-ho, a pensar que s'ha de canviar el món." A banda del dret a l'avortament, una de les qüestions que més preocupa el moviment feminista ara és la crisi econòmica, un context que pot fer retrocedir els drets de la dona. Sindicats i economistes alerten que l'equiparació d'homes i dones en la taxa d'atur no és un símptoma d'igualtat, sinó un fet conjuntural. Tal com ha passat en crisis econòmiques anteriors, en veure perillar la feina de les seves parelles, moltes dones han buscat feina. Però això no significa que el mercat laboral tracti per igual homes i dones. Les diferències salarials continuen sent importants i es fan especialment paleses quan la dona té fills. NÚRIA RODRÍGUEZ-PLANAS, investigadora de l'IZA i de l'IAE-CSIC "Això és degut en part perquè la dona decideix reduir les hores que treballa, però si mires el diferencial salarial per hora, aquest també augmenta. Per què és la dona qui concilia i ha de canviar d'ocupació o per què ha d'anar a una empresa que li permeti un horari més flexible i, per tant, compensi amb menys salaris? Per què la dona i no l'home? Aquesta és una de les preguntes que ens hauríem de plantejar." I aquesta és la tercera gran qüestió que caldrà abordar en el futur: la lluita perquè els homes tinguin un paper més actiu en la conciliació de la vida laboral i familiar.
Els anys 70 i 80, i especialment durant la transició, el moviment feminista de Catalunya (bona part del qual estava centralitzat a Barcelona) va viure els anys més importants. Era una època en què la lluita a favor de la democràcia i per l’assoliment dels drets de les dones van mobilitzar milers de persones a casa nostra. Des de l’arribada de la democràcia s’han assolit fites importants: la igualtat reconeguda (tot i que no sempre portada a la pràctica) en l’àmbit laboral i educatiu, l’assoliment de drets i llibertats sexuals o el dret a l’avortament han arribat a poc a poc durant les darreres tres dècades. Al llarg dels darrers anys, els moviments feministes han continuat treballant, tot i que ho han fet en un segon pla, de forme més discreta. L’eclosió del moviment 15-M ha fet que les dones tornin a sortir al carrer i que tornin a implicar-se en moviments socials, on estan portant algunes de les consignes del moviment feminista del segle XXI. Ara, adverteixen, la crisi pot posar en risc tot el que s’ha aconseguit durant les darreres tres dècades.
