EDUARD MARTÍNEZ, Amnistia Internacional Catalunya "Avui en dia Catalunya no disposa de les garanties necessàries. No s'ha fet una investigació independent externa del seu caràcter lesiu, no s'ha establert un període de prova i tampoc s'ha creat un òrgan d'investigació independent de les denúncies contra policies."
Tot i així, les organitzacions de drets humans alerten que s’ha usat poc i de forma inadequada en tots els casos. El potencial lesiu de l’arma -qualificada per la policia de “no letal”- és, segons aquestes entitats, més elevat del que diuen els qui la defensen. Concretament, a Barcelona no s’han arribat mai a adquirir i el comissionat de Seguretat de la ciutat s’ha mostrat contrari al seu ús. La ciutat es troba entre les que s’oposen a l’ús de les Taser, que es podria debatre aquest mes de juliol al Parlament.
Les organitzacions en contra de les Taser es mostren “moderadament optimistes” sobre la no aprovació al Parlament de l’ús d’aquest instrument policial. Segons l’Eduard Martínez, d’Amnistia Internacional Catalunya, no s’ha investigat el potencial lesiu real d’aquestes pistoles elèctriques i tampoc no s’ha establert cap període de prova ni creat un òrgan d’investigació independent de les denúncies contra policies. En aquest mateix sentit, Laia Serra, de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’ICAB, considera que en general els Mossos d’Esquadra fan una feina adequada, però avisa que hi ha casos com el d’Andrés Benítez o Ester Quintana en què no s’han depurat responsabilitats, i considera que això demostra que no hi ha els mecanismes de control necessaris per evitar casos d’abús en l’ús de l’arma.
