L’objectiu de l’estudi titulat Estudi dels hàbits de compra i fluxos d’atractivitat de les polaritats comercials a la ciutat de Barcelona és el d’adequar les polítiques municipals i les estratègies comercials de les empreses a la realitat del moment. Aquest informe ha servit per veure els canvis ens els hàbits de consum dels barcelonins gràcies a altres estudis que l’Ajuntament va realitzar el 1990, el 1996 i el 2003.

Les conclusions de l’estudi d’enguany són extensives a tots els districtes de Barcelona, on els eixos comercials centrals i eixos de districte obtenen la nota més alta en la valoració dels usuaris amb un 7,9 sobre 10. Els centres comercials obtenen un 7,8 i l’hipercentre, un 7,6. L’estudi també mostra una millora significativa respecte a 2003 en la valoració mitjana dels diferents eixos de districte.

De l’anàlisi exhaustiva de l’informe s’extreu que el 90% dels barcelonins compren els productes d’alimentació (carn i peix, fruita i verdura, pa i pastisseria i resta d’aliments i begudes), drogueria, farmàcia i herboristeria al comerç de proximitat. També hi tenen lloc gran part de les adquisicions d’articles de perfumeria (82,4%), telefonia (79,4%), complements (73,9%), llibres, diaris i música (68,2%), electrodomèstics (63,1%), roba i calçat (60,8%), decoració de la llar (56,1%), joguines (49,3%) i informàtica (44,9%).

Una altra dada significativa és que el 83% de les famílies compren les begudes i l’alimentació no fresca als supermercats de proximitat, una xifra que representa pràcticament el doble que la de 1986.

D’altra banda, no es pot oblidar que les compres per Internet representen un canal a l’alça, especialment entre el públic jove. Els productes de telefonia i d’informàtica són els més adquirits a la xarxa. A més, les ofertes que es poden trobar en “outlets” en línia també són un reclam per als consumidors. Tot i això, el comerç electrònic no està tan estès en l’alimentació. Dues de cada tres famílies no compren mai a Internet i les que ho fan, només és esporàdicament.

Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, valora molt positivament l’existència d’aquest estudi, perquè “corrobora quin és el model comercial de Barcelona: un comerç de proximitat que troba la seva expressió en l’oferta rica i variada dels eixos comercials dels barris i districte”.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a