Iman El Amrani va decidir lliurement que, quan ho considerés pertinent, es posaria el vel. Ella és d’ascendència musulmana i ha nascut i viscut sempre a Barcelona. Quan decideix posar-se’l, sent un canvi “brutal” en la seva experiència a la ciutat. “Noto la discriminació i pateixo. No pots sentir-te amb total llibertat per portar una simbologia religiosa”, ha denunciat.
Precisament, mentre portava el vel, va viure un episodi greu de discriminació. “Al costat de casa fa anys que hi ha dos garatges buits. Jo era a la porta parlant per telèfon i un noi es va aturar davant meu i va fer una trucada en què donava característiques meves. Poc després va aparèixer la policia. Em van demanar explicacions sobre per què era al portal ja que el noi els havia alertat pensant que volia ocupar aquells garatges”, ha detallat la Iman a betevé.
Aquesta és només una de les vivències que joves migrants com la Iman, l’Ingrid i la Soumeya han compartit en les sessions organitzades per l’Ajuntament per conèixer quins són els límits d’accés a drets dels joves d’origen divers. L’objectiu de les jornades és posar solució a aquests episodis de discriminació des de les institucions.
Crisi d’identitat
Les trobades són obertes a tots els joves migrants que hi vulguin assistir. A la sessió dedicada a reflexionar sobre la discriminació i els drets de la ciutadania, només hi han assistit noies. Algunes d’elles eren nascudes a Catalunya i d’altres eren nouvingudes d’arreu del món. També tenen situacions familiars i socioeconòmiques diferents, però coincideixen que l’experiència d’adaptació a la societat barcelonina és similar.
Ingrid Borikó viu a l’Hospitalet de Llobregat en un barri amb un fort sentit de la comunitat. Ella explica que, després d’acabar l’ESO, va anar a estudiar a Barcelona. “Va ser un canvi molt radical per a mi. M’aïllava una mica i quan m’intentava obrir no m’entenien”, ha confessat. Arran d’aquesta experiència va decidir investigar sobre el negricisme, que segons ha explicat és el procés d’adonar-te del teu paper com a persona negra en la societat.
Propostes per sensibilitzar la societat
Per acabar la reunió, les assistents han proposat mesures que el consistori podria aplicar per conscienciar la societat i eliminar els episodis de discriminació. Soumeya Lerari, de l’Associació Kudwa, ha reivindicat la feina de les entitats i col·lectius de persones migrants: “Podem fer perfectament les formacions de sensibilització en comptes de contractar consultors privats, que cobren molts més diners”. En aquesta línia, ha remarcat que la feina de les associacions s’ha de pagar: “No poden utilitzar la nostra experiència gratis a canvi de favors”.
Jornada final a l’octubre
L’última de les jornades se celebrarà a l’octubre i, segons ha explicat Núria Serra, cap del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de Barcelona, plantegen obrir les portes a tots els joves de la ciutat per compartir vivències compartides entre tots ells, més enllà de les realitats migrants.
