(ACN/Redacció) Un estudi coordinat per l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBEROBN, ha evidenciat que la presència de diabetis tipus 2 augmenta la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius i que, com més elevada és la inestabilitat afectiva, major és la prevalença de la patologia. Tot plegat està vinculat a l’augment de massa corporal i als hàbits de vida relacionats amb la cura de la malaltia i les complicacions que se’n deriven. El treball ha tingut la participació de més de 6.000 adults d’edat avançada amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlic. Els resultats han posat de manifest la necessitat de fer un cribratge dels símptomes més precís i oferir un enfocament terapèutic multidisciplinari.
La investigació s’emmarca en el projecte PREDIMED-Plus, amb una mostra formada per adults d’edat avançada amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlic, que van adoptar una estratègia basada en la dieta mediterrània i la restricció calòrica, acompanyada de la promoció de l’activitat física d’oci i el suport psicosocial.
L’estudi ha analitzat la relació transversal entre la simptomatologia depressiva i la presència de diabetis tipus 2, a més d’explorar la seva associació amb el control metabòlic a través de l’hemoglobina glicosilada, que mesura la glucosa en sang. De la mateixa manera, ha examinat la relació entre els símptomes depressius i els nivells d’hemoglobina, després d’un any de seguiment.
Els resultats han revelat que, a major severitat de símptomes depressius, més gran és la probabilitat d’obtenir uns nivells d’hemoglobina que reflecteixen un pitjor control del metabolisme.
Segons Isabel Baenas i Lucía Camacho-Barcia, investigadores de l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBEROBN, hi ha un risc de morbimortalitat i una reducció de la qualitat de vida dels individus associada a aquestes patologies.
