“No pot ser que persones adultes robin infàncies i no passi res”. La Núria Busom denuncia que la monja i directora de la seva escola va abusar sexualment d’ella de forma reiterada quan tenia entre cinc i nou anys. Explica que ho va intentar explicar a la seva mare però que “la va titllar de mentidera” i va donar credibilitat a l’agressora, qui trucava sovint a la seva progenitora per interessar-se pel benestar de la seva filla, i li regalava els uniformes del col·legi.
Maltractament psicològic
Quan la violència sexual va acabar, la Núria explica que la religiosa va passar a maltractar-la psicològicament i a assetjar-la. “Em deia que no servia per a res”, diu aquesta dona de 56 anys, i afegeix que la seguia i trucava sovint a casa seva per dir-li a la seva mare que ella “fumava i sortia amb nois“.
Busom no vol donar el nom de l’escola perquè diu que les responsables actuals “m’han demanat perdó” i han tret del web les fotos de la seva agressora. Unes accions que per a ella han estat reparadores. Assegura, no obstant això, que l’advocada que va fer mediació amb el centre li va dir que el seu no era l’únic cas en què la monja estava involucrada en abusos sexuals, sinó que n’hi havia fins a una vintena.
No pot ser que persones adultes robin infàncies i no passi res”
Les seqüel·les no prescriuen mai
Busom explica que no va ser fins als 42 anys quan va poder parlar del que li havia passat. Diu que va estar dos anys fent teràpia i que “va aconseguir el valor per denunciar”, tot i que li van dir que el delicte ja estava prescrit. Diu que les víctimes d’abusos sexuals infantils han de gestionar “tota la vida les seqüeles d’aquests delictes, però en canvi aquests prescriuen“. Per això demana que això últim no passi.
Seqüel·les devastadores
La Núria Busom afirma que fins als 30 anys no va poder tenir relacions sexuals i quan la seva parella la intentava acariciar “es desmaiava”. Afirma haver patit hiperactivitat i insomni, i ja de més adulta, cap a la trentena, també atacs d’ansietat amb els quals “acabava a urgències”. Li van diagnosticar anorèxia nerviosa, fibromiàlgia i còlon irritable, una malaltia per la qual “sempre necessita tenir un lavabo a prop”.
Qualitat de víctimes
Busom reclama que les persones que han patit abusos sexuals infantils haurien de ser considerades víctimes. D’aquesta manera, diu, davant de seqüel·les invalidants, la baixa laboral podria estar justificada en determinats moments
La seva experiència en un llibre
La Núria explica que durant la pandèmia va escriure el llibre ‘Gea, entre el vici i la virtut’ (Ed. Alpina), en gairebé 50 dies sense descans. Una obra que explica que hauria de servir perquè altres persones que hagin viscut el mateix que ella “puguin alçar la veu” i se sentin acompanyades.
La Núria participa aquest divendres i dissabte en les jornades Agitant consciències sobre la prevenció i l’erradicació de l’abús sexual infantil a la Biblioteca de la Sagrada Família.
