L’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals del consistori permet l’alimentació de la fauna urbana sempre tenint en compte que no es pot embrutar l’espai públic i ha de prevaldre el benestar animal. L’excepció en la normativa són els animals considerats salvatges, com els porcs senglars. Cada any se’n sacrifiquen al voltant de 100 que han perdut la condició de feréstecs i s’han acostumat a baixar a la ciutat perquè Barcelona és com un restaurant autoservei per a ells.
“Ens perden la por, els canviem els hàbitats i n’augmentem les taxes reproductores”, explica la biòloga Carme Rosell, consultora de fauna urbana. Els animals que s’han acostumat a viure a la ciutat o entrar-hi han perdut la condició de salvatges, segons Rosell, una de les seves característiques més preuades.
El cas dels gavians: del mar a l’abocador
Un altre cas d’estudi per la seva capacitat d’adaptació és el dels gavians. Van començar a freqüentar el nucli urbà de Barcelona als anys 80 i han passat d’alimentar-se només de peix a furgar entre les deixalles. Fins i tot alguns exemplars s’han especialitzat a caçar coloms. A Barcelona n’hi ha comptabilitzades al voltant de 500 parelles. En el cas d’aquesta espècie, el campilobàcter està present en aproximadament un 12 % dels exemplars urbans.
