Prop de 25 pins de l’Aula Ambiental Bosc Turull estaran protegits de la processionària durant aquest hivern gràcies a l’activitat organitzada per l’aula, amb l’ajuda de veïns de Vallcarca. S’han construït una sèrie de paranys per combatre aquesta plaga d’erugues. Tot i que la mesura no és infal·lible, ajudarà, en gran part, a evitar que les erugues puguin completar el seu cicle vital, que els permet reproduir-se a dalt dels arbres i menjar-ne les fulles.
De fet, una de les activitats que estan fent són les sessions informatives amb les escoles o la impressió d’un tríptic divulgatiu amb la intenció de donar a conèixer el comportament de la processionària i els tractaments que hi ha per combatre-la. Ara a l’hivern, cap al febrer, és quan les erugues, que afecten bàsicament els pins, baixen pels troncs fins a arribar on s’enterren per fer la metamorfosi dins una crisàlide durant la primavera. És en aquesta època quan provoquen urticària i al·lèrgies a persones i animals, a causa dels pèls urticants que tenen. El problema amb els pins apareix el mes de juny, quan surten les papallones, s’aparellen i ponen els ous a dalt l’arbre, on durant la tardor s’estaran alimentant a base de fulles de pi. Això pot arribar a provocar que l’arbre mori quan es tracta d’exemplars més joves.
Com funciona el tractament per aturar la plaga?
El tractament contra la processionària que han escollit a l’Aula Ambiental Bosc Turull és un parany que evita que les erugues puguin arribar a enterrar-se sota terra. Es tracta de corretges que es posen encerclant el tronc de l’arbre, de manera que quan la processionària comença el descens acaba a dins d’’questa anella, que va enganxada a una bossa amb terra. Les erugues van a parar a aquest recipient, pensant que s’estan enterrant al bosc per fer la crisàlide, però en realitat han quedat atrapades a la bossa. D’aquesta manera, no podran completar el cicle.
D’altra banda, a l’Aula Ambiental també instal·larà trampes de feromones durant l’estiu, per evitar que es reprodueixin. A més, utilitzen caixes niu i menjadores per atraure les aus insectívores que s’alimenten d’aquestes erugues. Creuen que com més gent de la zona conegui aquestes tècniques i les apliqui, menys probable serà que s’instal·lin als arbres. Tot i això, actualment entre els experts no hi ha quòrum sobre si la població d’erugues processionàries s’ha de controlar o si la naturalesa ha de seguir el seu curs.
