Explica la seva realitat amb l’esperança que tard o d’hora podrà canviar-la. El José Alfredo vivia en una habitació al barri de les Roquetes, però va quedar-se sense feina, va marxar-ne perquè ja no la podia pagar i ara compta gairebé un any dormint al carrer, a la plaça de Catalunya. “A vegades m’estiro als bancs, als aparadors de botigues com el Zara…”, relata, i agraeix el gest que dia rere dia tenen els qui treballen als comerços del voltant, encara que només li diguin bon dia.
Un canvi de mirada
Justament aquests petits detalls són els que vol potenciar Arrels Fundació, que fa anys que es dedica a acompanyar persones que no tenen sostre. Segons l’entitat, quatre de cada 10 persones que dormen al ras a Barcelona no tenen ningú amb qui comptar i demana a la ciutadania que canviï la mirada i doni suport a aquells que estan al carrer. “Qualsevol ajuda que tinguin, com qualsevol altra persona, és essencial per fer passos i anar endavant”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
Al José Alfredo també el va ajudar que se li acostés una dona a donar-li menjar i, alhora, a recomanar-li que visités el centre obert de l’entitat. “Se’m va apropar i em va dir que ella també havia estat sense llar, que havia anat a Arrels i que se n’havia sortit. Ara ja viu en un pis”, assegura. Ell ja fa un temps que hi acudeix i allà també ha trobat complicitat amb Carme León, la podòloga.
Té diabetis i, com a conseqüència de la malaltia, li van aparèixer tot de ferides als peus. A l’inici sentia desconfiança i era reticent a les cures. “Va arribar amb molta por. La meva tasca va ser més pedagògica que de tractament ‘per se'”, apunta León. Finalment, ha accedit a tractar-se i ara ja camina millor. I el més important: gràcies al vincle amb la doctora, no està sol i té algú en qui confiar.
