Fer valer el patrimoni històric de la serra de Collserola i ampliar-ne els usos. Aquest és l’objectiu del PEPNat, Pla especial de protecció de Collserola, a càrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Conjuntament, han catalogat 199 masies al Parc per poder-les recuperar i donar-los el valor que mereixen com a patrimoni arquitectònic de la serra.
El pla, redactat i tramitat per l’AMB, ha elaborat el catàleg de les 199 masies que “aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic” que inclou també cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable, ha explicat l’AMB en un comunicat.
Dins del PEPNat, s’ha fet també un inventari del patrimoni cultural amb fins a 450 elements d’interès tradicional, ambiental o paisatgístic, i entre ells hi ha fonts, barraques de pedra seca, fites paisatgístiques, petites construccions i restes arqueològiques.
A més, estableix dues propostes principals noves relacionades amb el patrimoni construït: una ampliació dels usos de les masies i cases rurals en què se n’assegura la conservació i s’impulsa la dinamització socioeconòmica, i en determinats usos com la restauració, tenir un pla de gestió de la finca.
Per part seva, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola s’encarrega de preservar el patrimoni construït, especialment les masies, i treballa de manera conjunta amb els ajuntaments i els propietaris d’aquestes edificacions per impulsar-ne el manteniment i la consolidació.
Quatre etapes del poblament a Collserola
- Abans del segle XIX: D’aquesta primera etapa, basada en l’explotació agrària, se n’han conservat sobretot restes de poblats, diferents tipus d’infraestructures i un conjunt d’ermites i masos. Cal subratllar especialment l’estreta relació entre la xarxa hídrica i les finques agràries, i la distribució de les masies a l’interior del Parc.
- Estiueig i primeres parcel·lacions: A finals del segle XIX i principis del XX, a l’etapa anterior s’hi suma l’estiueig associat a les primeres infraestructures modernes per a la mobilitat.
- Extensió urbana: A partir de mitjans dels anys cinquanta i ben bé fins als anys vuitanta, s’observa un increment de les construccions residencials destinades a satisfer la demanda d’habitatge. Moltes d’aquestes construccions conformen assentaments i edificacions aïllades en situació de fora d’ordenació.
- Parc metropolità: Finalment, amb l’aprovació del PGM l’any 1976 i del PEPCo l’any 1987, s’obre una nova etapa caracteritzada per una davallada significativa de noves construccions. A més, a diferència de l’etapa anterior, bona part d’aquestes construccions no corresponen a habitatges, sinó a nous equipaments. En aquest sentit, és remarcable el nombre d’equipaments que tradicionalment s’han ubicat fora de la ciutat i que són dins del Parc.
