(ACN) La taxa de criminalitat a Barcelona és un 50 % més alta que a Madrid. Segons dades del Ministeri de l’Interior, en el primer semestre del 2024 la capital catalana ha registrat 48 delictes per cada 1.000 habitants, una xifra que es redueix fins als 31 a la capital de l’Estat. La nostra ciutat té una proporció de jutjats d’instrucció i penals més alta i un nombre de policies per habitant comparable a Madrid, però tot i així la ràtio de delictes és més elevada des de fa anys.
El furt, el delicte més habitual
A Barcelona, els delictes s’han mantingut estables els últims dos anys, amb una caiguda de l’1,2% respecte al 2023, i una caiguda d’uns 20.000 fets respecte a l’últim any prepandèmic. Les xifres actuals són només lleugerament superiors a les del 2017 i els anys immediatament anteriors. Els furts són el delicte més habitual a les dues ciutats, però la ràtio de Barcelona (24,2 casos per cada 1.000 habitants) duplica la madrilenya (12,8).
La xifra de robatoris amb violència i intimidació, i de robatoris amb força a domicilis i establiments és més alta en nombres relatius i absoluts. Sumant els dos supòsits, n’hi ha gairebé 6 per cada 1.000 habitants, més del doble que a Madrid (2,26).
Els primers sis mesos de l’any també van acabar amb 200 agressions sexuals amb penetració a la capital catalana, 30 menys que a Madrid, però un altre cop, amb una ràtio per habitant més alta. Pel que fa a la cibercriminalitat, les dades ministerials recullen proporcions semblants, prop de 10.000 fets a Barcelona i prop de 20.000 a Madrid, uns 6 per cada 1.000 habitants.
Saturació dels jutjats
La taxa de jutjats d’instrucció, penals i de violència és superior a Barcelona. Tot i això, la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, explica que la nostra ciutat té un problema d’acumulació de judicis ràpids, que es fan amb setmanes o mesos de retard. En concret, segons assegura Ferrando, els judicis per delictes lleus (furts per valor no superior als 400 euros) haurien de fer-se en un màxim de dues setmanes i s’acaben fent 8 mesos després.
La jutgessa diu que un dels elements per entendre aquesta saturació és que els jutjats d’instrucció de Barcelona també assumeixen judicis assenyalats des de Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, etc. “Són més assenyalaments dels que podem assumir amb dos jutjats de guàrdia a la ciutat, que fan 48 judicis cada dia hàbil, inclòs l’agost”, diu abans de demanar, almenys, un jutjat més a la ciutat per millorar les xifres.
Dificultats per castigar la multireincidència
Ferrando també explica les complexitats per castigar la multireincidència, amb l’agreujament de penes previst a partir de tres delictes patrimonials lleus o menys greus. La jutgessa diu que aquest és un altre “procediment amb més garanties” que els judicis ràpids, i per tant també és més lent. “Vinculem la lluita contra la reincidència al fet que els judicis ràpids (previs) es facin el més ràpid possible. Com abans tinguis sentències fermes dels primers casos, abans podrem abordar la multireincidència”, il·lustra.
“Si tens més casos, necessites invertir, més enllà de tenir jutges de reforç. La ràtio de jutges per habitant a Espanya està per sota de la mitjana de la UE, i Catalunya està per sota de la mitjana espanyola”, conclou la jutgessa degana de Barcelona.
La inseguretat, el principal problema dels barcelonins
En certa correspondència amb els índexs de criminalitat de cada ciutat, a la capital catalana la inseguretat és percebuda com el principal problema dels barcelonins, com assenyala fins a un 27,2 % dels enquestats en el primer Baròmetre municipal del 2024 —el percentatge no ha baixat del 20 % els últims anys. En canvi, segons la darrera Enquesta de Qualitat de Vida i Satisfacció amb els Serveis Públics de la Ciutat de Madrid, entre els habitants de la capital espanyola la inseguretat ciutadana (inclosa la delinqüència) ocupava la quarta posició l’any 2023, amb només un 8,4 % de les respostes.
