La població de Barcelona creix per segon any consecutiu i marca una xifra rècord des del 1991. Segons dades del padró municipal, la ciutat té 1.702.814 residents, un 2,6 % més que l’any passat. Aquest increment de població ve impulsat per l’augment de persones estrangeres, que en només un any ha crescut un 10 %. Per contra, els naixements continuen a la baixa i registren mínims històrics en l’últim segle. L’edat mitjana del barcelonins es manté estable al voltant dels 44 anys.

Un de cada quatre barcelonins és estranger

La població estrangera a Barcelona no deixa d’augmentar i ja suposa un 25 % dels empadronats a la ciutat, un màxim històric tant en termes absoluts com relatius. Per nacionalitats, les més nombroses continuen sent la italiana, la colombiana, la pakistanesa i la xinesa. Tot i això, segons el padró municipal, hi ha persones de 180 països diferents.

Si s’analitza la distribució dels estrangers per districtes, en termes absoluts, l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella són els territoris amb més persones de nacionalitat estrangera. En canvi, en termes relatius, Ciutat Vella és el districte que encapçala el rànquing amb un 54 % del total d’immigrants.

Rècord de persones centenàries

El nombre de gent centenària a Barcelona bat un rècord històric amb 1.007 persones, un 10,4 % més que fa un any. Aquest col·lectiu està format majoritàriament per dones, que representen un 83,7 % del total. Els barris amb més habitants centenaris són la Nova Esquerra de l’Eixample, Sarrià – Sant Gervasi, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família, Sarrià i la Vila de Gràcia.

Tot i l’augment de població, Barcelona continua amb un saldo vegetatiu negatiu, és a dir, a la ciutat hi ha més defuncions que naixements. De fet, el 2023, amb 11.000 naixements, va ser l’any amb menys natalitat des del 1900. La mortalitat també disminueix fins a les 14.700 defuncions.

Sense menors a tres de cada quatre llars

La davallada de la natalitat es veu reflectida també en la composició de les llars barcelonines. Segons dades del padró, només en un 22 % dels domicilis hi resideix algun menor. Es manté estable el nombre de domicilis unipersonals (214.989) que representen un terç del total, i en canvi augmenta el nombre d’habitatges amb persones estrangeres, tant aquells on tots els membres són de fora (13,3 %) com aquells on conviuen espanyols i persones d’altres nacionalitats (13,3 %).