El Dia Mundial de la Visibilitat Transgènere va ser fundat per l’activista de Michigan Rachel Crandall en 2009 com una reacció a la falta de dies de festa LGTBI que celebrin la visibilitat de les persones trans. L’única commemoració coneguda centrada en les persones transgènere era el Dia Internacional de la Memòria Transsexual, que recorda les persones transgènere víctimes de delictes d’odi, però no reconeix ni celebra la visibilitat dels membres vius d’aquesta comunitat.
En la celebració d’enguany a Barcelona es presenta un manifest en què denuncien que “continuen sent un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora”, a causa de la precarització i l’explotació a qual es veuen abocades, una situació que s’agreuja a causa dels prejudicis i la discriminació que els dificulten entrar en el mercat laboral, amb una taxa d’atur del 80 %.
La regulació dels lloguers i la implementació de la renda bàsica universal és una altra de les reclamacions del col·lectiu, així com l’accés a la sanitat, tant per rebre suport psicològic com per reduir les llistes d’espera per accedir al proveïment d’hormones.
Una legislació que protegeixi els drets dels transsexuals
Exigeixen a l’Estat que es desenvolupi una legislació que protegeixi els seus drets i que s’atengui la seva situació de manera específica, sense deixar fora ningú del col·lectiu. I al govern de la Generalitat li demanen que la llei trans catalana vagi a l’arrel dels problemes i proposi mesures concretes en el món laboral, l’educació, l’habitatge i la salut, i les doti de pressupost.
