La implementació de la telemedicina guiada per un metge a les unitats de cures intensives (UCI) no aconsegueix reduir la durada de l’estada dels pacients, segons l’assaig clínic realitzat al Brasil liderat per l’Hospital Israelita Albert Einstein de Sao Paulo, en col·laboració amb el Ministeri de Salut brasiler (programa PROADI-SUS) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació la Caixa. Els resultats suggereixen que encara falta saber quin és el millor model per a la prestació de teleassistència a l’UCI.
Per a la cura de pacients en estat crític es necessita un equip d’especialistes, entre els quals hi ha metges de cures intensives. No obstant això, aquests especialistes escassegen a tot el món, sobretot fora de les grans ciutats. Una solució proposada és la telemedicina, en la qual els metges dirigeixen a distància les cures a les unitats de cures intensives (tele-UCI). “Malgrat el potencial de la telemedicina i el seu ús creixent, cap estudi a gran escala havia provat si aquest enfocament pot millorar realment els resultats dels pacients a les UCI”, afirma Otavio Ranzani, investigador de l’ISGlobal.
Un assaig amb 17.000 pacients crítics al Brasil
En un nou estudi, anomenat Telescope, els autors han avaluat si la telemedicina podia millorar l’eficiència de les UCI i reduir la durada d’estada dels pacients crítics. En l’estudi hi van participar 30 UCI d’hospitals públics de tot el Brasil. La meitat de les UCI van seguir les rutines assistencials habituals, mentre que l’altra meitat van rebre, a més de les cures habituals, rondes diàries de telemedicina, que consistien en reunions entre l’intensivista a distància i l’equip local per discutir possibles diagnòstics, plans de tractament i problemes. L’especialista també facilitava a l’equip mèdic pautes de tractament actualitzades i feia sessions virtuals mensuals per revisar els indicadors de qualitat de l’UCI. Més de 17.000 pacients en estat crític van participar en l’assaig, que es va desenvolupar entre el juny del 2019 i el juliol del 2021.
La pregunta principal era si un model de telemedicina guiat per metges podria escurçar el temps que els pacients passaven a l’UCI. La resposta curta és que no. L’estada mitjana a l’UCI va ser pràcticament la mateixa tant al grup de telemedicina com en el d’atenció habitual: uns vuit dies.
El repte de la telemedicina
Diverses raons poden explicar per què la telemedicina no va tenir més impacte. “La qüestió sembla més complexa que simplement col·locar un metge intensivista a distància perquè es connecti diàriament amb els equips de l’UCI. Per exemple, és possible que es passin per alt qüestions relacionades amb l’atenció multidisciplinària (prestada per infermeres intensivistes, terapeutes respiratoris/motors i farmacèutics clínics) i la gestió (procés assistencial, flux de pacients, comunicació, etc.). A més, podria ser que algunes UCI de l’estudi no disposessin de prou recursos o personal per beneficiar-se plenament del model de telemedicina”, afirma Adriano Pereira, coautor principal de l’estudi.
Els autors conclouen que, encara que en aquest estudi la telemedicina no va reduir l’estada a l’UCI, no vol dir que altres models de telemedicina no funcionin en altres entorns. Trobar la millor manera d’utilitzar aquesta tecnologia en cures intensives continua sent un repte.
