El 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que no té cura. Tot i que, per ara, no existeix cap tractament que l’elimini, sí que s’han fet avenços en la seva detecció. Josep Maria Argimon, director d’Infraestructures Científiques del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall i exconseller català de Salut, ha explicat a betevé que “es pot detectar amb una anàlisi de sang”.
No serveix com a prova de cribratge
Precisament investigadors de la Fundació Pasqual Maragall van identificar a la sang un biomarcador, una substància, que permet detectar de manera molt precisa les fases inicials d’aquesta malaltia. El doctor Argimon ha destacat, però, que aquesta prova “no funciona com a cribratge”, sinó que serveix “per saber quin és l’estat de les persones que ja es noten símptomes com la pèrdua de memòria”.
El Lecanemab, efecte “modest”, però “massa perillós”
Encara no s’ha trobat cap tractament farmacològic capaç de curar aquesta malaltia. Les últimes setmanes, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha rebutjat aprovar el Lecanemab, un medicament aprovat als Estats Units que s’havia testat en persones amb demència temprana.
Argimon ha justificat aquest moviment perquè la relació benefici-risc no és positiva, ja que el medicament provoca “efectes secundaris importants”, com hemorràgies cerebrals. El doctor reconeix, però, que el medicament sí que té un efecte, tot i que sigui “modest”. Per això, assegura que cal continuar treballant “sobre aquesta diana terapèutica”.
“La recerca és el que ajudarà a doblegar la malaltia”
El que cal, reivindica Argimon, és continuar invertint en recerca. A betevé, el doctor ha lamentat que la inversió que es destina a la investigació de malalties neurodegeneratives és molt inferior a la que es dedica a altres patologies.
La desigualtat social, un dels principals factors de risc
Ara bé, l’Alzheimer es pot prevenir. Argimon indica que fins a un 40 % dels casos són evitables o, com a mínim, “se’n podria endarrerir l’aparició”. Per al doctor, la desigualtat social és un gran factor de risc de l’Alzheimer. Argimon ha volgut fer èmfasi en el fet que aquesta malaltia té un gradient social i econòmic, és a dir, que les persones vulnerables tenen un major risc de patir-la.
Un altre factor de risc per desenvolupar l’Alzheimer que es pot evitar és la sordesa. El problema, però, assegura Argimon, és que les despeses associades a la hipoacúsia no queden cobertes per la salut pública, de manera que no tothom es pot permetre tractar-la.
L’aïllament social també augmenta les probabilitats de patir l’Alzheimer. “La socialització al llarg de la vida i un cop diagnosticada la malaltia és molt important”, ha assenyalat.
