L’Hospital del Mar ha començat a aplicar amb èxit l’estimulació cerebral per tractar pacients amb anorèxia nerviosa.
Neurocirurgians i psiquiatres treballen conjuntament en una tècnica que obre una nova porta als malalts que fa més de 10 anys que conviuen amb l’anorèxia i en els quals no els fa efecte cap tractament convencional.
Els metges del centre hospitalari han tractat quatre pacients, tres dels quals ja han respost positivament, mentre que en el darrer se n’està fent seguiment perquè els resultats poden visualitzar-se després d’un any en alguns casos. La tècnica consisteix a aplicar cirurgia amb un sistema robòtic que permet col·locar elèctrodes en una zona determinada del cervell —pot ser diferent segons el pacient— que permeten controlar l’estat d’ànim, l’ansietat i el mecanisme de motivació, sense incidir directament en la sensació de gana, una tècnica similar amb la qual es tracten pacients de Parkinson.
El nou mètode permet estimular de forma contínua la zona del cervell, però també dona l’opció als metges de desactivar-lo i ajustar-lo. Els pacients ja tractats han tornat a ingerir aliments després de temps sense fer-ho, com és el cas de l’Elisabeth Valladares, que convivia amb l’anorèxia des dels 14 anys i, ara, ha començat a augmentar el seu pes amb aliments, ja que fins ara només ingeria líquids.
L’anorèxia, la malaltia mental amb més mortalitat
L’anorèxia nerviosa és la tercera malaltia que més preval entre els adolescents, ja que l’edat d’inici se situa entre els 13 i els 18 anys. El trastorn alimentari, però, no té cura en tots els pacients. En el 30 % de les persones que la pateixen es converteix en crònica, perquè els tractaments convencionals no funcionen.
A més, segons destaquen els metges, el 5 % dels pacients, cada 10 anys, moren. Les causes són, o bé el suïcidi —és la malaltia mental amb més mortalitat— o bé la complexitat d’estar en un pes molt baix durant diversos mesos. Es preveu continuar aplicant el tractament en quatre pacients més i, si continua resultant un èxit, la tècnica podria arribar als hospitals en dos o tres anys.
