L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha presentat la manifestació de la Diada 2023 que tindrà com a epicentre la plaça d’Espanya, rebatejada per l’entitat com la del Primer d’Octubre. El lema d’aquest any és “Via fora” i l’explicació recau en el fet que és un lema medieval català que crida la gent a sortir al carrer per “defensar el país i lluitar per les seves llibertats”.
A la marxa hi haurà quatre columnes que sortiran des de diferents punts per acabar al mateix espai.
- Columna Llibertat: pels drets civils i les llibertats. Arrencarà des de la Ciutat de la Justícia i caminarà fins a Barcelona pel lateral de la Gran Via.
- Columna Llengua: per la llengua i la cultura. Arrencarà des del barri de la Bordeta i simbolitzarà “la lluita per la preservació i promoció de la llengua i la cultura catalanes”. La capçalera començarà al carrer de Gavà amb el passatge de Solsona, i anirà fins al carrer del Moianès. Allà la manifestació pujarà fins a la carretera de Sants i girarà cap a la dreta per anar fins a la plaça del Primer d’Octubre.
- Columna País: per més qualitat de vida. Començarà a la plaça dels Països Catalans per la presència de l’Estació de Sants com a símbol de les infraestructures “maltractades pel Govern espanyol” i anirà fins a la plaça d’Espanya.
- Columna Sobirania: per la independència econòmica. Sortirà des de la plaça de Letamendi, on hi ha la delegació de l’Agència d’Administració Tributària espanyola. Des d’aquesta columna també es defensaran altres aspectes de la independència econòmica, la terra i la pagesia. Aquesta columna, que iniciarà el seu recorregut al carrer Aragó, baixarà pel carrer d’Aribau fins a la Gran Via i d’allà es mourà fins a l’epicentre de la marxa.
Els colors de la marxa: blau i daurat
Els colors que s’han escollit per aquesta mobilització són el blau i el daurat de la bandera europea i es diu que posen de manifest la voluntat de Catalunya de convertir-se en un nou estat membre de la Unió. El lema s’acompanya d’una imatge de perfils de rostres de persones en un disseny inspirat en cartells de la primera meitat del segle XX.
