(ACN) Dos estudis liderats per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge evidencien que mostres no invasives com l’orina, una citologia o una automostra vaginal, a través de petits dispositius similars a un tampó, serien útils per detectar el càncer d’endometri, un dels més habituals entre les dones, i classificar-lo en funció de la seva agressivitat. Això suposaria una eina confiable i fàcil d’utilitzar que permetria evitar proves més invasives i doloroses i conèixer el pronòstic de cada dona i ajustar el tractament a les seves necessitats.
Els mètodes de diagnòstic, invasius i dolorosos
Actualment, els mètodes de diagnòstic són invasius i dolorosos, majoritàriament a través de biòpsies de l’endometri. Amb les mostres d’orina o automostres vaginals les mateixes pacients es podrien prendre la mostra sense gens de mal. Els dos estudis publicats a les revistes científiques ‘Clinical Cancer Research’ i ‘eBioMedicine’ han comptat amb la participació d’epidemiòlegs, ginecòlegs, patòlegs, genetistes, i bioinformàtics de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, i l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Mostres de 160 dones
S‘ha analitzat l’ADN de les mostres de gairebé 160 dones amb càncer d’endometri i s’ha comparat amb el del tumor original. En concret, s’han seqüenciat els 47 gens més comunament mutats en càncer d’endometri. En el 100 % de les orines i el 73 % de les automostres vaginals analitzades s’han pogut detectar mutacions similars a les del tumor original. El gen mutat que es pot identificar a les mostres no invasives en determina el comportament i, per tant, el pronòstic de la malaltia.
