El mosquit de la febre groga és un potencial transmissor de malalties que podria convertir-se en plaga a Catalunya. És el que alerten des de l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental de Catalunya, ADEPAP, perquè ja se n’han trobat exemplars a l’estat espanyol: “Només és qüestió de temps que arribi a casa nostra”. Altres noves espècies d’insectes que també podrien esdevenir una plaga en el futur són la panerola de banda marró i la panerola del Turquestan, que ja s’han detectat a Catalunya.
Un insecte més eficaç en la transmissió de malalties
El nom científic d’aquest mosquit és “Aedes aegypti” i, a banda de la febre groga, també pot transmetre el dengue, el chikungunya o la febre del zika. Els experts expliquen que ho fa amb més efectivitat que el mosquit tigre, és a dir, és més bon vector transmissor de malalties. I, per acabar, també té més tendència a entrar als domicilis que el tigre.
La panerola del Turquestan que pot desplaçar l’oriental
Una de les espècies que ja s’ha localitzat a Catalunya és la panerola del Turquestan, i diuen que podria proliferar i convertir-se en plaga. De fet, vaticinen que acabarà desplaçant la panerola oriental, com ja ha passat a les àrees urbanes d’altres països.
La “Blatta-Shelfordella lateralis” fa entre 19 i 25 mil·límetres i prové d’una àrea que abasta des del nord d’Àfrica fins a l’Àsia Central. Viu a l’aire lliure i no acostuma a trobar-se als interior, però habita a prop dels edificis on pot trobar refugi. No obstant això, en espais interiors humits i lluminosos poden aparèixer els mascles perquè tenen la capacitat de volar —tenen unes ales llargues per atreure les femelles—.
La panerola dels mobles
Per últim, elx experts també assenyalen la panerola de banda marró, també coneguda com a panerola dels mobles perquè hi enganxa els ous. Per tant, és un insecte que es troba als domicilis, sobretot a les sales d’estar i les habitacions, perquè pot sobreviure en un entorn menys humit.
Aquesta panerola és nocturna perquè no suporta la llum solar, fa entre 13 i 15 mil·límetres i el nom científic és “Supella longipalpa”.
