La Lina Mulero, portaveu de plataforma Trans*forma la Salut va fer el trànsit als 42 anys després “de mitja vida rumiant-ho” i “amb la vida ja muntada”. Explica que va ser dur “perquè, involuntàriament, vaig obligar la meva dona i el meu fill també a sortir de l’armari” però afirma que finalment se’n van sortir. I cita els ingredients: amor, comprensió i “molta formació“. Creu que amb la nova llei trans que s’ha aprovat al Congrés es fa un pas endavant, tot i que és molt menys ambiciosa del que era inicialment.
L’Àlex Bixquert, coordinador del Grup de Polítiques Trans de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals, afirma que durant anys va patir la falta de referents i que no se sentia reflectit en el binarisme però que no s’atrevia a explicar-ho a ningú perquè estava molt amagat.
Fi de la patologització dels majors de 16
Tant la Lina com l’Àlex, participants tos dos en la taula de treball sobre la llei trans estatal, fan una valoració positiva del text, especialment que s’hagi eliminat la patologització de les persones majors de 16 anys d’aquest col·lectiu. “Per fi se’n deixa de considerar persones malaltes” diuen. Es refereixen als requisits que fins ara eren imprescindibles per tal canviar-se el nom i el gènere que consten en el DNI: dos anys d’hormonació i un diagnòstic psiquiàtric de “disfòria de gènere”.
En el cas de l’Àlex, assevera que ell va decidir no canviar el gènere del DNI perquè “no volia viure aquesta humiliació”. També remarca que ell és un “privilegiat” perquè “ni la meva feina, ni la meva família o amics depenen del que posa al meu carnet d’identitat”.
Els menors i les persones no binàries, exclosos de la llei trans
Però asseguren que aquesta llei té mancances. Mulero pensa que s’ha s’ha desaprofitat una oportunitat de posar Espanya a la capçalera de drets en matèria de LGTBI, i que realment es tracta no tant d’una llei sinó d’un apartat de tres pàgines dins una llei que afecta tot el col·lectiu de persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals.
Mai no m’he canviat el sexe al DNI. No volia viure aquesta humiliació”
A banda, creuen que quedaran fora de la norma les persones de 12 a 14 anys, per a les quals un jutge decidirà si poden fer el canvi de nom i de sexe. “Això és clarament un retrocés en drets” assegura Mulero, perquè diu que un pot reclamar “tot el que vulgui” referint-se a informes psiquiàtrics però també testimonis. Quan es refereixen als menors de 12 anys es posen les mans al cap. Fins ara encara es podien canviar el nom al DNI. “Ara, ni això”.
També en queden fora les identitats no binàries que, segons Bixquert, representen el 50 % de la població trans. I “passa de puntetes”, diu Mulero, pel que fa a les identitats trans. També creuen que s’ha fet una injustícia de cara a les persones trans migrants, que no podran canviar-se la documentació si abans no ho fan als seus països d’origen. Però això sovint és impossible tenint en compte, diu la portaveu de Trans*forma la Salut, que “moltes persones fugen del seu lloc d’origen perquè les persegueixen”.
L’Àlex afegeix per acabar que li hauria agradat que la llei hagués incorporat altres mesures d’igualtat social per a les persones trans relatives a l’habitatge o la inserció laboral.
Transfòbia i esborrar les dones
Respecte a la transfòbia per part de grups de dretes i una part del moviment feminista que la llei ha fet sortir a la llum, la Lina assegura que la realitat trans no només és una minoria de la població sinó que “hem existit sempre, amb llei o sense”. I afegeix: “Els fa molta por que ocupem espais quan ja ho estem fent des de fa molts anys”. La Lina explica que es va canviar els documents i va al lavabo de les dones, entre d’altres. “Mai ningú no m’ha dit res”.
Les persones trans hem existit tota la vida, amb llei o sense llei”
La situació a Catalunya
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquest text i l’activisme del col·lectiu van derivar en l’aprovació l’any 2017 d’una instrucció del Cat Salut basada en un model “no patologitzant” en el qual no es necessiten diagnòstics psicològics ni psiquiàtrics per iniciar una transició mèdica.
La Lina Mulero critica que la Generalitat no ha implementat el seu model de salut en l’àmbit de les persones trans. Destaca que el Comitè de Seguiment del Model és “inoperant” i que s’ha reunit una sola vegada. Entre d’altres, aquest comitè hauria de vetllar per evitar les llistes d’espera actuals: 262 persones van sol·licitar una masculinització del pectoral l’any 2022 i només 15 ho van poder fer. A banda, reclama el desplegament territorial de la Unitat Trànsit, un servei d’atenció a les persones trans. Actualment falten unitats a comarques com les del Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Garraf o el Maresme.
