“Diàriament veig colls girant-se pel carrer per poder mirar-me”. Ho diu la Yolanda Pérez, que amb 43 anys es va quedar calba en qüestió de 15 dies. Li van diagnosticar alopècia areata universal, que és una malaltia autoimmune que ataca els fol·licles pilosos. Li van caure els cabells de tot el cos.
Aquesta barcelonina explica que això li va passar just quan va començar la pandèmia i ho van tancar tot. “Vaig plorar molt perquè tenia una bona cabellera”. L’Elísabet Rodríguez, cofundadora de l’entitat A Pelo!, va començar molt abans, ja que amb vuit anys ja tenia alopècia. Fins als 35 va estar medicant-se i provant tota mena de tractaments. Explica que els va deixar perquè els trobava “molt agressius” i no li solucionaven la calvície. També té, com la Yolanda, alopècia areata, una de les moltes varietats que hi ha.
Amagar la calvície
Rodríguez explica que la reacció natural de moltes dones que es queden calbes és comprar de seguida una perruca. Aquesta barcelonina creu que la calvície femenina és molt poc visible i no està gens normalitzada i acceptada socialment com passa amb la masculina. Per això la tendència és d'”amagar-se’n”. Creu que “sobre les dones hi ha molta més pressió estètica” per complir els cànons de bellesa establerts.
Vaig decidir treure’m la perruca perquè és el que cada dia em recordava que no tenia cabells”
Però l’Elísabet de seguida va guardar la perruca al calaix. El fet de posar-se cabells postissos cada dia li recordava que era calba. “El dia que rentava la perruca no sortia al carrer ni a estendre la roba, i si algú picava el timbre no obria“, recorda. Afegeix que sempre estava pendent de “si feia aire pel carrer o si la gent se n’adonaria”.
La calvície femenina associada a la quimioteràpia
“Com a mínim una vegada a la setmana em deixen seure al metro”, diu l’Elísabet, i també apunta que molt sovint li pregunten com es troba i la miren amb “cara de pena“. Això passa, diu aquesta barcelonina, perquè es vincula la calvície femenina amb el tractament de la quimioteràpia per la poca visibilitat que té l’alopècia en dones.
En aquest sentit la Yolanda narra que un dia que estava asseguda a la parada de l’autobús una dona li va dir: “Sé pel que estàs passant, em sap molt de greu, ja veuràs com te’n sortiràs”. La Yolanda està una mica cansada d’aquests comentaris. Fins i tot, alguna vegada li han comentat: “Com a mínim no tens càncer”. “Dono gràcies que no en tinc”, diu, “però no és tan fàcil assumir que t’has quedat sense cabells“. Totes dues no s’obliden dels avantatges: estalviar en xampú, suavitzant i qualsevol despesa en perruqueria.
Una associació on trobar caliu
L’any 2012 l’Elísabet va fundar l’associació A Pelo! amb altres companyes “farta d’amagar-se”. Al darrere l’entitat hi ha la intenció de visibilitzar i normalitzar l’alopècia femenina. Fan trobades bimensuals tant a Barcelona com a Madrid, on han aconseguit trobar-se “centenars de calbes”. S’hi va posar en contacte la Yolanda quan va perdre tot el pèl per buscar suport i diu que quan s’hi va reunir per primera vegada va sentir “alleujament”. El mateix que sent cada vegada que hi queda: “Em sento compresa i acompanyada”.
La incidència de la calvície femenina
Andrea Combalia, dermatòloga de l’Hospital Clínic especialitzada en tricologia, explica que hi ha molts tipus d’alopècia i que a grans trets els estudis indiquen que més de la meitat dels homes hi estan exposats en més o menys grau. La incidència en general en les dones és d’entre un 25 i un 30 %.
Pel que fa a l’alopècia areata —deguda a una malaltia autoimmune—, Combalia assegura que pot afectar igual homes i dones de qualsevol edat. Combalia remarca que és una situació que modifica greument la qualitat de vida de qui la pateix per una qüestió de pressió estètica, i perquè la pèrdua de les celles o les pestanyes pot fer que entrin més fàcilment suor o altres partícules als ulls.
La també doctora de la clínica Dermik parla d’altres classes d’alopècia com l’androgenètica —més comuna entre els homes— i la frontal fibrosant, en què es perden les celles i les línies d’implantació frontals dels cabells. Aquesta última afecta, explica Combalia, les dones a partir de la perimenopausa o menopausa.
