Tenir a casa un cartell de Francesc Macià com aquest l'any 1939 et podia portar a la presó. És només un exemple dels milers de documents que conserva el Tribunal Militar Territorial. Són les proves i paperassa que generaven els consells de guerra durant la dictadura franquista. Hi ha de tot. Retalls de premsa, carnets d'afiliació a entitats, cartes i moltes fotografies. Una muntanya de documentació que, a partir d'avui, és fàcilment consultable. La feinada, però, ha estat considerable. En aquestes capses, hi ha prop de 100.000 procediments judicials datats entre 1931 i 1981. De tots aquests processats, més de 4.400 van ser executats. Ara, els familiars dels represaliats pel franquisme i els historiadors ho tenen fàcil per trobar la documentació que busquen. El que fins fa poc s'ordenava amb aquestes targetes de paper, ara està tot digitalitzat. Amb aquest ordinador qui ho vulgui podrà introduir el nom del processat i obtenir dades com el delicte, la pena imposada i, sobretot, sabrà en quina de totes aquestes capses pot trobar l'expedient. A hores d'ara, els arxivers encara treballen en l'ampliació d'aquesta base de dades. Es preveu que es completi totalment a principis de 2011.
Set anys de feina d’arxivers i conservadors han permès crear una base de dades digital que recull tota la documentació que, a partir de 1939, van generar els prop de 100.000 procediments judicials militars (sumaríssims) dels tribunals militars franquistes. La majoria d’aquests consells de guerra s’obrien sota l’acusació de rebel·lió militar i, en l’expedient, incorporaven proves com ara declaracions inculpatòries de testimonis i organismes com la Falange, fotografies, cartes, carnets d’afiliació a entitats, retalls de premsa…
En total, s’ha digitalitzat documentació referent a 2.641 processats. La tria dels expedients s’ha fet en funció de l’estat de conservació de la documentació i de la rellevància dels processats. Destaquen els expedients del president Lluís Companys o l’arqueòleg, arxiver i historiador Agustí Duran i Sanpere.
El projecte de digitalització, que s’emmarca en la política de recuperació de la memòria democràtica del govern català, facilita l’accés a un patrimoni històric sol·licitat sovint per familiars, afectats i historiadors. Els treballs han estat possibles gràcies a un conveni entre la Generalitat, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Ministeri de Defensa.
