Segons Galilea, en bona part de les sortides que fan els bombers quan se’ls alerta que una persona no respon i se sospita que li ha passat quelcom a casa, troben que o bé la persona havia sortit al carrer o que, simplement, no havia sentit el telèfon o el timbre. Tanmateix, també ha reconegut que, en ocasions, troben que la persona que vivia sola en aquell domicili és morta. El caporal Galilea ha especificat que el més dur no és veure una persona morta, sinó “veure una persona que no vol aquesta solitud”, i ha explicat el cas d’una persona gran que els trucava gairebé cada dia “només per veure’ns i parlar amb algú”.
El director gerent d’Amics de la Gent Gran, Albert Quílez, ha explicat que l’entitat acompanya més de 900 persones de la ciutat de més de 80 anys que viuen soles. El perfil d’avis que atenen, diu, són dones majors de 80 anys amb uns recursos econòmics limitats. Segons Quílez, ” la soledat és com un pou”.
La doctora en pisoclogia Mercè Pérez ha afegit que cada vegada hi ha més dones de molta edat que durant molts anys han viscut acompanyades de les seves parelles. Pérez considera que aquest col·lectiu “necessita una mirada específica”.
Esther Pita, responsable del Servei de Teleassistència, explica que a més de l’atenció en cas d’emergència, es realitza una tasca preventiva que consisteix a trucar cada 15 dies a les persones majors de 80 anys. Aquest servei cobreix el 66 % de les llars de la ciutat on viu una persona sola de més de 80 anys.
