Les associacions i entitats que s’encarreguen de la gestió cívica de 30 equipaments de Barcelona reclamen una reunió urgent amb l’alcalde, Jaume Collboni, i el regidor de Pla de Barris, Persones Grans i Educació, Lluís Rabell, per acordar un increment de les condicions econòmiques que els ofereixen. No descarten que, si aquesta trobada no es produeix o no s’arriba a un acord, algunes entitats acabin negant-se a renovar els convenis de gestió. “Volem parlar, però, tenim raons per no signar i ens ho hem plantejat”, ha explicat a betevé Mariona Soler Quintana, de la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona.
El motiu que argumenten és que la partida pressupostària que els ofereixen “no és acceptable” i deixa els projectes en una situació precària que en compromet la viabilitat. “Ens haurem de plantejar si podem continuar, perquè el que es pacti ara serà un impacte pressupostari per als propers quatre anys”, explica Soler Quintana. En un manifest fet públic aquest dilluns, critiquen que l’augment de les partides està per sota de l’increment de l’IPC que hi ha hagut en els darrers quatre anys i que ells ho han hagut d’assumir amb “pèrdues de valor en les dotacions als equipaments de proximitat”. “La lluita per la gestió cívica és clara des de fa molts anys. No ens podem trobar ara que l’aposta sigui deixar-la morir”.
Les associacions i entitats afectades reclamen que “no es retallin les aportacions a través de subvencions als projectes veïnals, associatius i comunitaris”. Recorden que la gestió cívica no té ànim de lucre i assenyalen: “Per cada euro que gestionem de recursos públics de forma eficient, n’aportem un altre, en valor equivalent, des de l’activisme i el voluntariat“. Els primers equipaments als quals els toca renovar conveni són els 10 de Nou Barris. “L’última vegada que vam parlar amb el regidor del districte ens va dir que buscaria millors recursos. En alguns casos se’ns proposa congelar el pressupost quatre anys més!”.
El text el signen la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la XES Barcelona (Xarxa d’Economia Solidària de Barcelona) i la Federació de Casals de Joves de Catalunya.
L’Ajuntament de Barcelona assegura “estar compromès amb la gestió cívica”
En resposta a les reclamacions de les entitats, Lluís Rabell, regidor de Pla de Barris, Persones Grans i Educació, ha assegurat que l’Ajuntament de Barcelona està compromès amb la gestió cívica i que “cap d’aquestes assignacions ha minvat, ans al contrari”. El regidor ha reconegut que la inflació que hem estat patint durant aquest últim període “ha pesat sobre les despeses inherents a la gestió d’aquests equipaments”.
D’aquí a final d’any, entre centres cívics i casals de joves, de barri i de gent gran, s’han de renovar 28 convenis a tota la ciutat. Rabell ha explicat que, en aquest procés, “promourem també la reflexió sobre la generació d’ingressos a partir de determinades activitats d’aquests centres, que podrien afegir musculatura a la seva gestió”, i que ja tenen agendades reunions amb algunes de les entitats signants per abordar aquestes qüestions.
Crítica al model de ciutat i a les “prioritzacions pressupostàries”
Les entitats critiquen que el govern de Collboni prioritzi “diners per a la promoció econòmica de macroesdeveniments com ara l’exhibició de Fórmula 1 al passeig de Gràcia i la Copa Amèrica de vela, activitats que, a més, trenquen els límits sostenibles, de la massificació turística”.
Per contra, afirmen que veuen “perseguida qualsevol expressió de vida comunal o de festes populars” a carrers i places perquè “l’existència de comunitats i barris organitzats i conscients de les seves necessitats i demandes fa nosa”. Tot plegat implica, diuen, un “model de precarització dels serveis públics, de desigualtat, de gentrificació i de classisme”.
Barcelona, “referent d’organització comunitària”
Les entitats d’aquestes 30 gestores d’equipaments recorden que Barcelona ha estat un referent en l’organització comunitària i que la col·laboració entre Administració i entitats “és bàsica” per treballar en “la cohesió social, cultural i comunitària als barris”. Sobretot, diuen, en un moment de canvi en què la gentrificació, la “tensió de l’habitatge” i l’arribada de veïns causen una “desestructuració dels teixits comunitaris”.
Defensen que fan possible l’accés a activitats socioculturals, esportives i de defensa de drets i necessitats bàsiques. “Som espais de vincle, de confiança, d’empatia” i “d’empoderament, participació i corresponsabilitat ver el bé comú”.
