(ACN/Redacció) En Salah Jamal i l’Imad Tubassi són dos palestins que van arribar a Catalunya des de Cisjordània. El primer va marxar just després de la invasió israeliana del 1967; el segon, arran dels bombardejos d’Israel després dels atacs de Hamas d’ara fa un any. Dues vides separades que comparteixen el mateix sentiment, que expressa l’Imad: “Era impossible viure allà”. En Salah considera que els israelians estan més rabiosos des del 7 d’octubre i acusa Tel-Aviv de cometre el “pitjor genocidi del segle XX”.
Obligats a fugir de Palestina
En Salah va deixar Cisjordània per anar a estudiar medicina a Barcelona el 1969, però la decisió va estar marcada per l’ocupació d’Israel, que dos anys abans havia pres possessió de la península del Sinaí, la Franja de Gaza i Cisjordània, inclòs Jerusalem est, en la guerra dels Sis Dies, que va provocar l’èxode de mig milió de palestins.
55 anys després, l’èxode palestí s’intensifica arran dels bombardejos d’Israel. L’Imad va abandonar Nablús perquè no se sentia segur des de l’inici de la guerra a Gaza. “És ple de soldats d’Israel, al matí, a la nit, al vespre… És impossible viure allà, no és un país segur“, explica l’Imad. Amb perspectiva històrica, en Salah veu les represàlies pel 7 d’octubre com una “excusa” per executar el pla d’Israel: ocupar tot el territori palestí.
Escalada de violència
Els familiars de l’Imad li expliquen que la situació segueix malament i que són dies difícils. Israel ha enviat tropes al sud del Líban i amenaça amb un contraatac a l’Iran pel llançament de míssils d’aquesta setmana. En Salah tampoc rep bones notícies. El 7 d’octubre del 2023 no s’imaginava el que acabaria passant. “Pensava que hi hauria una represàlia, com sempre, però arribar a aquesta situació de genocidi, de massacre, de bombardejar a tort i a dret… No pensava que aquesta barbaritat la podria cometre un estat que es vanta de ser demòcrata“.
No pensava que aquesta barbaritat la podria cometre un estat que es vanta de ser demòcrata”
Inacció de la comunitat internacional
L’Imad sent que Espanya és dels pocs països que dona suport a Palestina. No va tenir problemes per rebre el visat. “Espanya dona suport a Palestina i, per tant, no dificulta la tramitació del visat”, explica. En canvi, en Salah expressa una opinió més crítica. Ell preferiria que l’Estat aturés la venda d’armes a Israel al reconeixement de l’estat palestí. “Almenys així se salvarien vides immediatament“, assegura. Sigui com sigui, tots dos lamenten la inacció de la comunitat internacional davant del genocidi.
