Despullats de la idea progrés del futurisme italià, l’avantguarda negra representada amb l’afrofuturisme, l’astrofuturisme, el futurisme queer, el kongo futurism, el futurisme africà i totes les formes de projecció, s’alliberen del present manipulant l’espai i el temps per endinsar-se en possibles futurs, amb la idea clara que el futur pot alterar el present i el present pot alterar el passat. Les línies i les fronteres del temps es difuminen allà on les utopies sorgeixen enmig de distòpies, i prenen formes provocatives per situar-se fora de l’ordre actual de coneixement, fora de l’episistema occidental, com l’espai d’alliberament. La ciència-ficció i el so són clars vehicles del pas del temps. Però què succeeix quan els joves africans tenen accés a tecnologies que eren pràcticament inimaginables fa uns anys? Què passa si aquesta tendència continua 50 anys més? Qui se suposa que ha de respondre a aquestes preguntes? La resposta la tenim a ‘Radio Africa’.
Escolta el programa aquí:
Llista de reproducció:
