La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat aquest dimecres l’informe “Adultocentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils”, on s’analitza com viu la joventut la relació amb l’administració municipal i de quina manera es pot millorar. El síndic ha reclamat la inclusió de la perspectiva juvenil en l’elaboració de polítiques públiques locals, i ha fet onze recomanacions per fomentar la participació del jovent i per combatre el desinterès institucional i el descontentament de les noves generacions, entre les quals hi ha la creació d’una regidoria específica de joventut.
L’estudi es va encarregar al Consell de Joventut de Barcelona, coordinat per dos investigadors experts en la matèria, Eduard Ballesté Isern i Roger Soler i Martí, i redactat de manera participativa.
Les generacions joves se senten “menystingudes”
Les polítiques de joventut a Barcelona i arreu del país han posat un èmfasi molt especial en què participin els joves. En canvi, però, la sensació de les generacions joves és que no se les té en compte i que les seves demandes no es prioritzen. Una prova d’aquest fet és la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove.
La millor manera de combatre el descontentament i la desafecció institucional de la joventut és fent polítiques per a ells. La incorporació d’una perspectiva juvenil a les polítiques públiques que reconegui la petjada de l’adultocentrisme i que canviï les dinàmiques institucionals i prioritats polítiques és imprescindible per fer aquest canvi.
11 recomanacions per incloure la perspectiva juvenil
L’informe inclou 11 recomanacions per incloure la perspectiva juvenil durant tot el procés de creació de polítiques públiques, tant en el punt de partida i disseny com en l’execució i avaluació. La primera és impulsar amb voluntat política i social un “nou pacte intergeneracional” per incloure la perspectiva juvenil a les polítiques públiques i establir les bases per poder-les desenvolupar.
També es demana incrementar significativament el pressupost per a les polítiques d’educació, feina i habitatge orientades a la joventut.
Una altra de les recomanacions és adaptar els espais de participació institucionals a les realitats juvenils i adoptar nous formats interns que els facin més amables i s’allunyin de la reproducció de dinàmiques adultocèntriques. Altres suggeriments són informar a través de canals específicament per a joves, com un portal jove de finestreta única digital, punts d’informació juvenil i informació proactiva.
