La comissió municipal que posa noms als espais públics de Barcelona va aprovar el juny de 2008 dedicar un carrer o plaça de la ciutat a Vicenç Albert Ballester i Camps. La proposta havia sorgit de la Comissió 100 Anys d’Estelada, que aquell any commemorava el centenari d’aquesta insígnia i del moviment separatista català. La Ponència de Nomenclàtor ho va aprovar en la mateixa sessió que els noms de Santa Maria Josefa, Irene Sandler, Maria Soteras i Capitán Trueno. Actualment hi ha més d’un centenar de personatges aprovats per donar nom a un carrer o plaça de Barcelona, però pendents d’assignar a un espai públic en concret.
L’Ajuntament vol accelerar l’aplicació d’aquests noms i aquesta mateixa setmana s’ha sabut el lloc que proposa per al nom de Vicenç Ballester. Segons la comissió del centenari de l’estelada, es tracta de l’espai triangular de davant de la placeta del Comerç actual, just on neix el carrer del Comerç, a tocar del passeig de Lluís Companys. Segons Jesús Portavella, expert en onomàstica i membre de la Ponència de Nomenclàtor, sempre s’intenta que l’espai guardi alguna relació amb la persona que hi donarà nom. Però, en aquest cas, Vicenç Ballester (1872-1938) va viure i està enterrat al Masnou i va desenvolupar bona part del seu activisme polític des de la seu de la Unió Catalanista del carrer de la Canuda, al barri del Raval. Quan va morir, l’alcalde republicà de Barcelona, Jaume Aiguader, va aprovar que dugués el seu nom el solar obert allà al costat arran d’un bombardeig aeri. Però el nou ajuntament franquista va acabar anomenant aquell espai com la plaça de la Vila de Madrid.
L’any 1985, arran de la publicació del llibre ‘Origen de la bandera independentista’, de Joan Crexell, l’alcalde Pasqual Maragall es va comprometre amb l’historiador Jaume Sobrequés a dedicar un espai de la ciutat al creador de l’estelada. Però aquest compromís no va arribar a la Ponència de Nomenclàtor fins a 2008 i al plànol de Barcelona fins a aquest 2012. En aquest temps, el Grup Municipal del PP ha demanat en diverses ocasions que la Ponència fes marxa enrere en l’aprovació del nom de la plaça de Vicenç Ballester, en entendre que l’estelada “no és cap ensenya institucional i, per tant, no requereix cap mena de reconeixement públic”.
