Ja és oficial. La nova biblioteca de Sarrià es dirà Biblioteca J. V. Foix, en honor del periodista i poeta. El nom s’ha decidit en una consulta en què han participat els veïns del districte, que han pogut votar telemàticament fins a aquest mateix divendres. Josep Vicenç Foix s’ha imposat a les altres tres propostes amb 781 vots. Per la seva banda, la pedagoga i traductora Carme Serrallonga —que era l’altra candidata que sonava amb força— n’ha obtingut 426; la dibuixant i humorista gràfica Núria Pompeia, 167 i l’escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor, 67.
La votació es va obrir el 10 de juny a través de la plataforma Decidim. Durant aquests 10 dies hi han participat gairebé 1.500 persones. El nom de J. V. Foix sonava amb força abans que es comencés a aixecar l’edifici, i va ser un dels dos que va proposar el districte, amb el suport de la Fundació J. V. Foix. El nom de la pedagoga i traductora Carme Serrallonga va ser proposat per la Taula d’entitats de Sarrià perquè volien que la biblioteca tingués nom de dona. Finalment però, s’ha imposat el nom del poeta de la pastisseria de Sarrià.
L’estrena, prevista per a finals d’any
La biblioteca s’està aixecant a la plaça de Sarrià i la previsió és que s’inauguri a finals d’any. L’edifici tindrà més de 5.000 metres quadrats de superfície. El servei de biblioteca estarà ubicat a la planta baixa i el primer pis, i a les altres dues plantes s’hi ubicaran els serveis administratius del districte.
Foix, “investigador en poesia”
Josep Vicenç Foix i Mas, nascut a Sarrià l’any 1893, va ser un poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes. Ell mateix es definia com a “investigador en poesia”. Fill del pastisser amb més renom de la zona, a partir del 1916 es va integrar als grups d’intel·lectuals i artistes barcelonins, especialment a la penya de l’Hotel Continental, on va conèixer, entre d’altres, els poetes López Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba i Joaquim Folguera, que el va incorporar a ‘La Revista’. En aquests anys, va iniciar una intensa activitat literària, intel·lectual i periodística. Es va interessar per les avantguardes, tant literàries com pictòriques, va presentar les primeres exposicions de Salvador Dalí i Joan Miró, i va traduir i difondre la nova poètica d’avantguarda francesa.
Va començar a publicar abans de la Guerra Civil espanyola i va col·laborar en les principals revistes catalanes, tot destacant com a difusor del nou art d’avantguarda, tant literari com plàstic. D’entre la seva obra poètica destaquen el llibre de sonets ‘Sol, i de dol’ (1947), ‘On he deixat les claus’ (1953) i ‘Desa aquests llibres al calaix de baix’ (1964).
J. V. Foix va rebre nombroses distincions al llarg de la seva vida: el Premi Nacional de Literatura Catalana el 1966; l’any 1973, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 1980, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i el 1981, la Medalla d’Or de la Generalitat. El 1984 va ser Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres. Foix va morir al seu pis de Sarrià, el 29 de gener del 1987, l’endemà mateix del seu aniversari, als 94 anys.
