(ACN) La proposició de llei d’amnistia ha superat aquest dimarts el primer debat previst en la tramitació al Congrés. La presa en consideració de la norma per part de la Cambra Baixa ha tirat endavant amb els 178 vots favorables del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG. En contra hi han votat 172 diputats del PP, Vox, CC i UPN, que han criticat la mesura de perdó, han comparat la jornada amb el cop del 23-F i han parlat de corrupció. Feijóo ha aprofitat el debat per anunciar la creació d’una comissió d’investigació sobre els pactes del PSOE amb els independentistes al Senat, on el PP té majoria absoluta.
Patxi López, encarregat de defensar l’amnistia
L’encarregat de presentar i defensar l’amnistia per part del PSOE ha estat el seu portaveu a la cambra, Patxi López. “Nosaltres pretenem canviar el guió i sortir d’un enfrontament infinit per retornar a la política el que només la política pot resoldre”, ha remarcat. López també ha acusat el PP de pretendre “assenyalar” i “amenaçar” els diputats socialistes com a “enemics”, i de buscar la confrontació a Catalunya.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat al seu torn d’intervenció l’absència de Sánchez a la discussió sobre la que serà la primera norma que porti l’executiu de coalició en aquesta legislatura. “Ni tan sols acudeix al debat”, ha lamentat en una intervenció en què ha dit que ell sí que “dona la cara” per dir “no” a una mesura que suposa, segons els populars, un atropellament a l’Estat de dret i la igualtat entre tots els espanyols.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que l’amnistia que es comença a tramitar a la cambra “és una solució política que salda un deute amb Catalunya”, i ha retret al PP que “tingui els nassos” de qualificar-la com a mostra de “corrupció política”. “Aquesta llei pot agradar poc, molt o regular, però és una llei aprovada per la immensa majoria d’aquest hemicicle, i això és de primer de democràcia”. Rufián també ha insistit en l’aposta pel referèndum. “A Catalunya estem preparats per guanyar o per perdre un referèndum. I vostès?”
El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha assegurat que la llei d’amnistia “no va de perdó ni de convivència” sinó de “fer justícia”. “Si s’aprova l’amnistia en el sentit que l’hem treballat, en cap cas significarà que el nostre poble oblida i perdona, en cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya”, ha agregat.
Pedro Sánchez, absent
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha estat present en aquest primer debat sobre l’amnistia. Sánchez ha votat telemàticament. La Moncloa l’ha excusat per la reunió que ha mantingut aquest dimarts a la tarda amb el rei Abdullah de Jordània. Posteriorment, està previst que viatgi a Estrasburg (França) per intervenir al ple que clourà la presidència espanyola de la UE.
Mesos de tramitació a les dues cambres
Un cop aprovada la presa en consideració aquest dimarts, la llei continua la tramitació per la via d’urgència. D’aquesta manera, els grups tenen una setmana per presentar les esmenes a la totalitat de la norma. Previsiblement en presentaran PP, Vox i UPN. Posteriorment, se celebrarà un debat de totalitat que, segons fonts del Congrés, tindrà lloc la segona setmana del mes de gener.
Un cop superat aquest debat, en què previsiblement les esmenes a la totalitat del PP i de Vox seran rebutjades, la llei es debatrà en ponència i en comissió. Els grups podran registrar aleshores esmenes parcials. Un cop superat el tràmit en comissió, previsiblement al mes de febrer, es produirà un segon ple per a l’aprovació de la llei al Congrés. Un cop aprovada, la llei anirà al Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. Els populars han aprofitat la seva hegemonia a la Mesa de la Cambra Alta per aprovar un canvi del reglament del Senat que permet obviar la petició d’urgència del Congrés i, per tant, esgotar el termini de dos mesos de què disposa amb una iniciativa ordinària.
Un cop el Senat rebutgi el text, la llei tornarà immediatament al Congrés dels Diputats, que celebrarà un altre debat en ple i aixecarà el veto de la Cambra Alta amb la mateixa majoria que dona suport a la norma, 178 vots. Posteriorment, el rei Felip VI l’ha de signar, i la llei es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè entri en vigor. Segons fonts del Congrés, això podria passar al mes de maig del 2024.
