El 6 de desembre de 1978 la població espanyola va donar suport en un referèndum nacional a la Constitució espanyola. 37 anys després, molts en qüestionen la vigència pels nous reptes de la societat espanyola IVÁN SERRANO, doctor en ciència Política i investigador a la UOC "L'Espanya contemporània té reptes on la Constitució no és un instrument prou útil i flexible. No només per les demandes d'autogovern sino també socials, les no es formes d'organització social etc." XAVIER ARBÓS, catedràtic de dret constitucional de la UB "La Constitució té un problema de legitimitat. En part pels protagonistes de la transiciói, els partits polítics tradicionals amb problemes de credibilitat seriosos, i en part perquè hi ha generacions que no es reconeixen ni veuen com a propi aquest mite fundador.." El debat ha entrat de ple en la campanya. Alguns partits s'aferren a la Carta Magna com a instrument per posar fi a les aspiracions sobiranistes catalanes. Altres formacions són partidàries d'una reforma. XAVIER ARBÓS, catedràtic de dret constitucional de la UB "L'estat de les autonomies té seriosos problemes ho veu tothom, les solucions poden ser diferents, però com a mínim es tem d'acord en què això és un problema." La Constitució és reformable, però el procediment per fer-ho és rígid i obliga a trobar grans majories. Sobretot la part que defineix el model d'estat i els drets i llibertats dels espanyols. Per modificar-la cal que 2/3 parts del Congrés i el Senat hi donin suport, convocar eleccions, i un referèndum. IVÁN SERRANO, doctor en ciència política i investigador a la UOC "Tenim la dificultat del procediment en si mateix, una segona de trobar les àrees de consens entre els diferents partits, i una tercera si aquesta reforma viable, és suficient per donar resposta als reptes que té plantejats l'Espanya contemporània." Dels resultats del 20 de desembre en desprendrà un nou escenari, en què caldrà veure si els partits concreten les propostes de reforma anunciades durant la campanya.
La crisi del model territorial, amb el cas català en particular, i les demandes d’autogovern, però també les demandes socials, amb la reivindicació d’una nova política o la pèrdua de credibilitat dels partits tradicionals, són alguns dels arguments a favor de la reforma de la Constitució. Els experts coincideixen en el diagnòstic i en el fet que cal adaptar el text constitucional als nous temps.
De fet, el cas espanyols és excepcional a Europa. Altres constitucions com per exemple la de la República Federal Alemanya o la italiana s’han modificat sovint. Iván Serrano, doctor en ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) explica que “totes les constitucions pateixen ajustos o modificacions”, però el cas espanyol és particular perquè avui dia hi ha dins l’Estat “moviments polítics que no qüestionen les regles del joc, si no el mateix taulell” en referència al procés secessionista de Catalunya.
El mite fundacional
Per Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) és lògic pensar a canviar el text constitucional. Aquest professor també defensa que “la carta magna ha funcionat com a mite fundacional de la nació espanyola”, però que això s’ha esgotat per moltes raons. D’una banda perquè els protagonistes d’aquella transició, els partits polítics tradicionals tenen problemes de credibilitat seriosos, però també perquè hi ha generacions que no es reconeixien i que no veuen com a propi aquest mite fundacional”.
“Més que reformar el que cal és refundar la Constitució i generar un ampli consens” argumenta el catedràtic, “independentment de si es fan molts o pocs retocs, cal una base sòlida en què participin totes les formacions polítiques i que el nou text doni resposta als problemes que es presenten en l’actualitat.
Els partits polítics
Un consens que no serà fàcil. Alguns partits s’aferren a la carta magna com a instrument per posar fi a les aspiracions sobiranistes catalanes, d’altres formacions són més reformistes i partidàries d’avançar cap a un model més federalista. “Alguns partits tenen propostes explícites de reforma com el PSOE, Ciutadans o Podem, d’altres no pensen que sigui necessari, com el PP, però participen del debat” afirma Iván Serrano.
El procediment
La Constitució és reformable, però el procediment per fer-ho és rígid i obliga a trobar grans majories. Sobretot la part que defineix el model d’estat i els drets i llibertats dels espanyols. Per modificar-la cal que dues terceres parts del Congrés i el Senat hi donin suport, convocar eleccions, i un referèndum. “Tenim diverses dificultats: en primer lloc el procediment en si mateix, que és rígid, però també que els partits siguin capaços de trobar les àrees de consens, i en tercer lloc si aquesta reforma tira endavant, si serà suficient per donar resposta als reptes que té plantejats l’Espanya contemporània” exposa Serrano.
Xavier Arbós considera que la reforma s’ha d’abordar i que “aquest consens serà possible si les diferents formacions adopten una visió d’Estat i no electoralista“. L’incentiu, en aquest cas, serà que el resultat quedi vist com una tasca de molts, i que per tant cap partit pugui endur-se el mèrit ni tampoc carregui en solitari amb les crítiques.
