TONI AIRA, professor de Comunicació Política de la UOC "En política hi ha una màxima que diu: "Que parlin de nosaltres encara que sigui bé", perquè malament ja suposen que en parlaran." ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ, assessor de comunicació "L'espai de Facebook és com un mercat, en el sentit millor de la paraula. T'hi trobes gent, saludes... És una conversa ràpida, si tu vols fins i tot, trivial. Fins i tot, intrascendent, però, fresca." T.A: "Aquells murs del Facebook dels partits que només hi ha tota l'estona el logo del partit i missatges gairebé sense comentaris, s'assimila molt més a propaganda que no pas a diàleg." G.R: "Precisament és la uniformitat el que mata la vitalitat de la comunicació." T.A: "Aquest bombardeig, jo crec que ells encara no han calculat fins a quin punt és contraproduent com a desmobilitzador. I és veu claríssim que hi ha uns dies que els han donat la consigna de dir 'Hem de repetir aquest argument i l'hem de taladrar fins que ens cansem'. El problema és que potser són els altres els que es cansen." G.R: "Relligar política i joc em sembla una bona idea. La política s'ha de poder veure, representar i imaginar en espais quotidians." T.A: "Un partit com el PSC hauria de ser molt curós amb això de rebaixar el to o amb autoparodiar-se. Si tu li vols annexar una campanya que posi molt accent en l'humor, corres certs riscos. Jo crec que és interessant que s'hagi volgut fer sobretot a través de webs paral·leles." T.A: "Quan tu tens un candidat que no és el teu punt fort de la campanya, què has de fer? Envoltar-lo de gent. I aquesta web dóna molt aquesta sensació de donar la paraula a la gent. Transmet una sensació que la gent l'aixopluga." G.R: "Està en la bona direcció entendre que la comunicació política i la creació política es pot fer en cooperació i talent compartit, amb intel·ligència col·lectiva. Aquest és el camí." G.R: "Rivera és una persona que controla, domina i que porta el volant de la seva identitat digital i això és un pas molt rellevant i significatiu. Una altra cosa és fer una campanya 2.0 i tenir una política 2.0."
El professor de Comunicació Política de la UOC, Toni Aira, comenta que a la política catalana s’ha produït una “americanització” dels partits ja que la majoria ha pres l’exemple dels Estats Units per aterrar a la xarxa. L’àmbit de la comunicació s’ha professionalitzat i tots han descobert que han de ser actius al web 2.0. “No és una via natural per a ells però cada vegada hi ha més exemples de bones pràctiques”, argumenta l’assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí.
L’entrada als ateneus digitals
En aquesta campanya electoral, els candidats i els partits han fet el salt als ateneus 2.0 entenent que en aquests indrets és on la gent s’agrupa i es comunica. “Han entès que si no hi aterraven, perdrien una part de l’electorat”, explica Gutiérrez-Rubí. Aquest analista de comunicació política opina que hem de ser entusiastes amb l’activitat dels partits a Internet i cal evitar les crítiques “destructives” ja que “costa molt que la cultura 2.0 sigui assumida per les forces polítiques”.
El proper pas és fer política 2.0
Un cop digitalitzats, els partits polítics han d’aprendre a utilitzar les eines que els ofereix la xarxa. “Sovint confonen l’instrument amb la fi, creen una ‘megaweb’ i es queden bàsicament amb això”, destaca Toni Aira. L’altra qüestió és aprendre a perfilar els usos de cada instrument, per exemple, no cal estar present a totes les xarxes socials sinó se’ls pot dedicar el temps que requereixen. “No hi ha cap candidat 2.0 en aquestes eleccions”, anuncia Gutiérrez-Rubí. Per tant, està clar que els polítics estan situats al web 2.0 però encara no fan política 2.0.
