L’Ajuntament de Barcelona va desnonar el veí del Bon Pastor que es va suïcidar aquest dilluns per un ús fraudulent de l’habitatge, que era de titularitat pública, i no per l’impagament del lloguer del pis. La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha explicat que l’home tenia rellogades algunes habitacions del pis i que des de feia més de dos anys s’estava intentant, sense èxit, establir un vincle des dels Serveis Socials municipals per buscar-li una solució residencial.
“L’impagament no és un factor d’importància, és l’ús fraudulent i la impossibilitat d’establir aquest vincle”, relata Martín. Tot i això, en un fil a Twitter, Martín també ha afegit que després d’aquests fets, l’Ajuntament té l’obligació de revisar els procediments actuals.
L’home, que es va suïcidar mentre uns operaris li canviaven el pany de la porta, vivia en un habitatge municipal de protecció oficial del carrer de la Sèquia Madriguera, al Bon Pastor. El dia del desnonament havia acordat que lliuraria les claus, després que ja s’hagués ajornat la data inicial de l’execució, 15 dies abans.
Tenia habitacions rellogades
“Estem davant d’un fet desgraciat que ens ha colpit a tots”, ha afirmat Martín. La regidora ha explicat que l’home vivia sol i sense cap persona a càrrec. El contracte, de tipus vitalici, estava a nom de la seva mare i, una vegada va morir, s’havia deixat de pagar el lloguer. A partir d’aquí, a principis del 2019 el consistori va enviar a l’home un requeriment formal per estudiar la seva situació. Al mateix temps, els veïns es van començar a queixar per les molèsties, el soroll i les constants entrades i sortides de persones de l’habitatge.
Arran d’això, els mediadors van fer una inspecció al pis, però l’home no els va deixar entrar a dues de les habitacions que suposadament tenia rellogades. Finalment, l’ús fraudulent del pis es va confirmar el febrer del 2020 quan els va arribar una queixa a l’Oficina d’Habitatge d’una persona que hi viva rellogada, que va explicar que l’havien fet fora del pis “d’un dia a l’altre”. Arran d’això, l’Institut Municipal de l’Habitatge va interposar una demanda que va guanyar, tot i que després l’home va recórrer la sentència.
“Són desnonaments absolutament excepcionals”
Martín ha explicat que durant més de dos anys, els serveis socials van intentar oferir ajuda a aquest veí, sense aconseguir-ho, i que també s’havia previst la possibilitat d’un reallotjament d’emergència o d’ajudes al pagament del lloguer “com en tots els casos”. Martín insisteix que la demanda de desnonament és un fet “absolutament excepcional” i hi posa xifres: en un parc públic d’11.000 habitatges només s’han fet 15 desnonaments i, en canvi, hi ha hagut 985 mediacions. La regidora remarca que “no és un tema de falta de diners” perquè hi ha casos de lloguer a cost zero. “Ni aquesta ni cap altre demanda es presenta per manca de pagament”, assegura.
Justament la setmana passada un home a qui volien desnonar també va amenaçar de tirar-se des del terrat d’un edifici del Raval.
