Fa més d'una dècada que els professionals de la comunicació treballen per superar els blocs de electorals. Uns espais en què s'ha de dedicar un temps fix a cada candidatura, en funció dels anteriors resultats parlamentaris. Una qüestió que el Col·legi de Periodistes ha denunciat reiteradament, també a través de la via judicial. Primer va ser en l'àmbit estatal, però tant el Suprem com el Constitucional van rebutjar pronunciar-s'hi. El maig passat, coincidint amb les municipals, es va presentar la demanda a Estrasburg. Però el Tribunal Europeu dels Drets Humans també va rebutjar la denúncia, argumentant un defecte de forma. MARC VIDAL, vicedelegat del Col·legi de Periodistes de Catalunya "Finalment el tribunal ens ha tombat, el que no treu que realment, els blocs siguin una vergonya europea perquè no hi ha cap país que hagi d'estar sotmès durant la campanya electoral uns dictats que no són els estrictament professionals." Amb la via judicial esgotada, el Col·legi continua treballant des d'altres fronts. Un és la negociació amb els partits polítics i l'altre és el que s'ha obert amb el síndic de greuges, que ha emès una resolució en contra dels blocs que ha fet arribar al govern, a les candidatures i també a Europa. RAFAEL RIBÓ, síndic de greuges "Sou els professionals de la informació qui hauria de decidir com s'emeten les informacions de contingut electoral i he de dir que el Comissari Europeu de Drets Humans ho ha recollit i ho està treballant." Després de les eleccions el síndic es reunirà amb els parlamentaris per demanar una reforma de normes que reconegui els criteris periodístics i s'allunyi del minutat estricte dels blocs.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa més d’una dècada que lidera la lluita contra els blocs perquè consideren que fixar un temps i un ordre predeterminat als continguts informatius durant els 15 dies que dura la campanya electoral “condiciona greument” la llibertat informativa. Una qüestió que han denunciat reiteradament perquè “els criteris professionals dels mitjans públics queden segrestats”.
El vicedegà del Col·legi, Marc Vidal, critica que els professionals en campanya passen a informar en funció d’uns criteris que determinen, bàsicament, els partits polítics i la Junta Electoral Central. Una situació que qualifica de “vergonya a Europa”, ja que no hi ha cap altre país de la Unió que es regeixi pels mateixos dictats.
La via judicial, esgotada
En els darrers anys, el principal esforç per superar aquest model imposat s’ha posat en la via judicial. Primer en l’àmbit estatal, però tant el Suprem com el Constitucional van rebutjar pronunciar-s’hi. El maig passat, coincidint amb les municipals, es va presentar la demanda a Estrasburg. Però el resultat ha estat una altra negativa. El Tribunal Europeu dels Drets Humans també va rebutjar la denúncia, argumentant un defecte de forma.
Esgotada la via jurídica, els esforços se centren ara en altres fronts. Un és el polític, en què a través de la negociació amb les diferents formacions es vol aconseguir un compromís perquè la legislació electoral defensi els criteris professionals i no el minutatge estricte basat en els resultats dels comicis anteriors. L’altra via s’ha obert amb el síndic de greuges.
El suport del síndic
A principis d’aquest setembre, abans de l’inici de la campanya, Rafael Ribó va emetre una resolució en contra dels blocs que va fet arribar al govern, a les candidatures i també a Europa. El síndic també defensa que són “els professionals de la informació els qui han de decidir com s’emeten els continguts electorals seguint criteris periodístics”. La resolució s’ha presentat al Comissariat Europeu de Drets Humans, que ho està treballant.
