Els arguments que esgrimeix l’advocat en el recurs són els següents:
Indefensió
Denuncia que els investigats van rebre la citació judicial en un dia festiu i a menys de 24 hores de la data prevista per la compareixença. Un temps “objectivament insuficient per preparar una defensa amb garanties”, segons l’advocat dels consellers d’ERC, Andreu Van Den Eynde. Diu que cal tenir en compte que la querella té 117 pàgines, està “carregada de valoracions subjectives” i és per delictes greus com el de rebel·lió i sedició.
En el recurs, l’advocat també denuncia que la magistrada Lamela no va acordar suspendre les declaracions, malgrat que la defensa ho havia sol·licitat dues vegades. Van den Eynde, a més, remarca que igualment hi va haver indefensió perquè la magistrada va començar les compareixences sense que l’advocat hi estigues present, ja que era al Suprem amb la Mesa del Parlament pel mateix cas.
Rebutja la presó incondicional
L’advocat nega que hi ha risc de reiteració delictiva, ja que des de l’aplicació de l’article 155 el Govern no s’ha reunit, no ha acordat res, els consellers no tenen cap càrrec públic i no s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat (DOC) la declaració d’independència. També posa en valor l’arrelament de tots els consellers i argumenta que no hi ha risc de de fugida. En aquest sentit, remarca “l’actitud institucional plenament col·laborativa” dels consellers que van comparèixer voluntàriament, malgrat “l’altíssim risc de detenció i de presó provisional”.
La defensa també diu que la mesura de presó suposa un “dany reputacional” pels consellers, tenint en compte que el Govern espanyol va convocar eleccions pel 21-D i ells són representants polítics. “No hi ha dubte que els investigats són candidats potencials a les eleccions i que si no estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral”, explica.
La competència de l’Audiència Nacional
L’advocat dels consellers d’ERC, Andreu Van Den Eynde, defensa que l’Audiència Nacional no és competent per investigar i enjudiciar els delictes de rebel·lió o sedició. En aquest sentit, cita una interlocutòria del 2 de desembre de 2008 en què l’Audiència Nacional es declara incompetent per conèixer aquests delictes. En el recurs, Van Den Eynde també retreu a la magistrada que aquest cas l’estan investigant diversos jutjats: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que és qui va ordenar els escorcolls i les detencions del 20 de setembre i el Tribunal Suprem, que ha citat a declarar els membres sobiranistes de la mesa del Parlament aquest dijous 9 de novembre després de suspendre les compareixences de dijous passat.
Rebutgen la fiança de responsabilitat civil
En l’admesa a tràmit de la querella de la fiscalia, la magistrada Carmen Lamela acorda que els investigats dipositin una fiança de 6,2 milions d’euros de responsabilitat civil. La defensa dels consellers d’ERC denuncia que és “prematur” acordar la fiança abans de citar i escoltar les declaracions dels investigats. També assegura que no s’ha pogut determinar que s’hagi gastat cap quantitat de fons públics per finançar el referèndum i que això vulnera l’article 1 del protocol 1 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH).
