El refugi antiaeri 819 de la Guerra Civil, situat a sota de la plaça de Bonet i Muixí, al barri de Sants, no s’obrirà de moment al públic. Segons l’Ajuntament, caldrà estudiar abans la viabilitat econòmica del projecte i un enginyer de mines haurà de certificar que l’estructura té les condicions de seguretat necessàries. Els arqueòlegs municipals han visitat i valorat recentment l’estat de l’estructura que va patir desperfectes fa cinc anys a causa d’unes obres, i que ara mateix necessitaria d’una gran intervenció per museïtzar-lo.
Aquesta informació s’ha compartit a la Taula de memòria de Sants aquesta setmana. Alguns participants han explicat a betevé que en aquesta reunió s’hauria donat a conèixer que els treballs per millorar i adequar el refugi i fer-lo visitable podrien pujar fins als 300.000 euros. De fet, segons fonts municipals, aquesta seria una inversió semblant a la què s’ha fet al refugi de la Sagrera, pendent encara de reobertura.
Segons els historiadors membres de la Taula de memòria de Sants, l’Ajuntament els hauria confirmat que la rehabilitació de l’espai no serà possible aquest mandat per falta de pressupost. Tot i això, el districte de Sants-Montjuïc s’ha compromès a senyalitzar l’accés del refugi. Una de les opcions que s’està estudiant és substituir l’actual porta metàl·lica per una porta de metacrilat transparent amb il·luminació. I a l’exterior, instal·lar-hi un faristol de memòria.
Cal adequar-hi un segon accés
Segons ha pogut saber betevé, els tècnics que han inspeccionat recentment el refugi haurien estimat que només la rehabilitació de l’espai podria tenir un cost de 250.000 euros. El projecte hauria d’incloure l’obertura d’una sortida d’emergència que ara mateix no existeix i que facilitaria també la ventilació de l’estructura defensiva. Les adequacions posteriors per fer-lo visitable pujarien a uns 50.000 euros més.
Un refugi descobert el 2016
L’any 2016 les obres de construcció d’una residència, a tocar de l’església de Santa Maria de Sants, van servir per descobrir el refugi 819. Tres anys més tard, el 2019, veïns i experts en patrimoni del barri de Sants van alertar que els treballs de construcció d’un pàrquing i d’un bloc de pisos al solar situat a sobre del refugi, i que és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona, van destruir la sortida d’una de les galeries. Això va forçar l’Ajuntament a paralitzar les obres per temor que els treballs poguessin fer malbé les restes arqueològiques de la Guerra Civil.
Més d’un miler de suports per obrir el refugi a la ciutadania
Fa anys que Patrimonis Invisibles, un col·lectiu format per una dotzena d’historiadors i arquitectes que treballen per treure de l’anonimat elements patrimonials de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, s’ha organitzat per salvar el refugi. Recentment, han entregat al registre del districte de Sants-Montjuïc més d’un miler de signatures demanant la recuperació del refugi 819.
L’objectiu d’aquest col·lectiu és fer de l’estructura defensiva de la Guerra Civil l’epicentre d’un futur centre d’interpretació de la història de Sants.
