Tatiana Donoso va créixer al barri de la Trinitat Vella. Hi va arribar el 1975, després que els seus pares haguessin de marxar de Xile pel cop d’estat de Pinochet. La memòria de l’exili és un dels eixos que ha marcat la seva obra, juntament amb allò quotidià, especialment el món de les cures. En les seves obres juga amb diferents llenguatges; com la fotografia, el tèxtil, la poesia i el brodat.
Al projecte fotogràfic “Acciones Periféricas” (2004) els protagonistes eren els veïns de Trinitat Vella, Vallecas i Astrabudua, tres barris del cordó industrial de l’Espanya dels anys 60. Volia retratar l’èxode migratori i documentar d’on venien els seus veïns “per constatar la idea que ningú no és d’enlloc“, explica Donoso al ‘Plaça Tísner‘, a qui reconeix que la relació de pertinença sempre l’ha tensionat molt.
Recerca de llenguatges nous
En la recerca constant de llenguatges nous, Donoso va afegir el teixit i l’arxiu personal a les seves obres. I en va sortir ‘Mi segundo nombre es soledad‘ (2017), un àlbum que testimonia l’exili familiar. Està fet de roba i documents d’infantesa, cosits amb elements de costura i altres objectes prosaics, com tiretes i clips per al cabell.
El brodat és una escriptura. És una codi molt antic, i a més vinculat a les dones”
Escriure amb fil i agulla
Si hi ha un llenguatge amb què Donoso ha trobat una forma personal d’expressió, aquest seria el brodat: “És una escriptura, un codi molt antic, i a més vinculat amb les dones”. Gràcies a ell ha trobat un espai físic i emocional en què poder aturar el temps, fora del ritme accelerat en què ens veiem immersos, fins al punt de remarcar que el brodat és “una pràctica de resistència“.
Un exemple d’aquesta militància és “Pácticas cartográficas sobre el exilio” (2022), un mapa de roba on hi ha brodat els carrers, locals i frases que van marcar el seu dia a dia al barri de Trinitat Vella. Una petita joia que representa l’espai de llibertat que havia tingut de petita “cada vegada que sortia de casa”, recorda Tatiana Donoso.
L’artista d’origen xilè també juga amb el brodat sobre fotografia. Reinterpreta les imatges amb el fil i l’agulla, creant algunes instantànies amables i coloristes, i d’altres que poden arribar a ser inquietants. Donoso reconeix que venia d’una memòria molt silenciada, que el silenci de la fotografia refermava, per això també ha necessitat incorporar la poesia a la seva pràctica artística.
Draps de cuina i tiquets de compra
La maternitat va condicionar i transformar la seva pràctica artística i el resultat es pot veure a “Un àlbum personal de cures”, l’obra més recent de Tatiana Donoso. Té com a protagonistes dos elements tan humils i maltractats com els draps de cuina i els tiquets de la compra, el llenç ideal per reflexionar sobre el món de les cures, que en la seva majoria han suportat i suporten les dones d’arreu del món.
Donoso estampa fotografies de la pica de la cuina, la rentadora o la roba per estendre sobre una vintena de draps. Els textos que els acompanyen són tiquets de la compra modificats, en què l’artista descriu les diferents tasques i el temps necessari per fer-les. A més, Donoso broda sobre la tela conceptes tan prosaics com la llista de la compra, a la qual es dediquen tantes hores al llarg de l’any.
La mostra “Un àlbum personal de cures” es pot veure fins el dia 21 d’octubre a Can Basté i després estarà exposada al Centre Cívic Baró de Viver. S’emmarca dins el programa itinerant “Temporals”, que apropa projectes d’art contemporani als barris de Barcelona .
